Segons aquest manifest, en un Estat de Dret, totes les necessitats bàsiques podrien estar assegurades si l’Estat, via impostos, recaptés de les grans fortunes i corporacions el que pertany a la societat. Molts polítics europeus van prometre, en esclatar la crisi, acabar amb els paradisos fiscals, però no només s’han estès, sinó que constitueixen, en l’actualitat, una autèntica plaga.

Solament a Europa tenim: Suïssa, Liechtenstein, Mònaco, Gibraltar, Malta, Luxemburg o Andorra; Àustria, Holanda i Irlanda actuen moltes vegades també com a tals; a Londres, s’han blanquejat fins a 150.000 milions d’euros, segons dades oficials britàniques. En aquesta ciutat, el blanqueig es realitza a través de compres de pisos o palauets molt cars, sense noms ni cognoms, i els seus propietaris no paguen impostos. No obstant això, segons els Papers de Panamà, més de quaranta mil propietats immobiliàries de Londres són d’empreses amb seu en paradisos fiscals.

Els 20 principals bancs europeus, registren el 26% dels seus beneficis en paradisos fiscals, la qual cosa els reporta uns beneficis de 25.000 milions d’euros. En els últims quinze anys i a escala mundial, la inversió cap a paradisos fiscals s’ha multiplicat per quatre.

A Espanya en concret, el flux des de paradisos fiscals al nostre país va créixer un 27,4% el 2014. Tot gràcies a un canvi en la regulació, que possibilita que els beneficis obtinguts per les empreses a l’estranger, gairebé no tributin al nostre país. L’impost de societats va reduir-se en un 49,5% entre 2007 i 2015, la qual cosa implica que l’Estat espanyol va deixar de percebre 22.219 milions d’euros, segons denuncia Oxfam Intermón.

L’opacitat característica dels refugis fiscals està fonamentada en els sistemes jurídics especials dels territoris on operen, incorporen altres aspectes com la prescripció del secret bancari així com la facilitat per crear empreses pantalla o instrumentals, fideïcomisos o fundacions, i entrellaçar tot això en entramats societaris que són claus a l’hora d’ocultar a les persones físiques o jurídiques propietàries de comptes i empreses, així com per impedir que la policia judicial i els inspectors d’Hisenda puguin seguir la traçabilitat dels diners.

És per això que petits territoris, sense amb prou feines activitat econòmica, acumulen títols financers d’empreses i particulars. Es tracta d’un delicte de coll blanc, emparat per un marc jurídic internacional que reconeix els sistemes jurídics offshore. No obstant això, està a la mateixa base de la corrupció social i dels sistemes polítics. Com afirma el professor Rob Jenkins de la Universitat de Londres, la liberalització de les economies juntament amb la privatització del sector públic, ha incrementat el pagament de comissions il·lícites per empreses privades amb la intenció d’obtenir concessions públiques.

En general, existeixen quatre arguments a favor de la recaptació d’impostos: fa més just el sistema fiscal, augmenta els ingressos de l’Estat, ajuda a estimular el creixement econòmic i té efectes socials positius al reduir la desigualtat. No obstant això, la tendència en els últims anys és clara, les empreses cada vegada paguen menys impostos per preservar la seva rendibilitat, i per contra, la renda efectiva dels empleats es manté estable i augmenten els impostos indirectes sobre el consum, que castiguen particularment a les classes mitjanes i les més desfavorides.

El frau fiscal representa a Espanya una xifra de 89.000 milions d’euros a l’any, i és un dels més elevats de la Unió Europea i també de l’OCDE. Aquest frau fiscal es concentra en un sector molt petit de la població: les grans fortunes i les grans empreses que facturen més de 150 milions d’euros a l’any, i es realitza a través de la banca, la institució més important que ho canalitza cap als paradisos fiscals. Es calcula que una quarta part de la riquesa del món està dipositada en aquests paradisos fiscals.

Extret de https://www.cgt-lkn.org

  

EL MANIFEST

Som gent comuna, que col•labora amb els seus impostos al benestar col•lectiu.

Som els que honestament volem posar els nostres estalvis o petits capitals a treballar per a la societat, que no volem especular amb ells utilitzant paradisos fiscals.

Som gent a la qual es nega el seu dret al treball, a unes pensions dignes, a l’habitatge, als serveis o als subministraments bàsics; la gent empobrida per la crisi generada per la cobdícia de l’especulació immobiliària i financera, majoritàriament a través de paradisos fiscals.

Som la gent més vulnerable de la societat. En un Estat de dret tothom tindria assegurades les seves necessitats bàsiques si, en lloc d’evadir els diners a paradisos fiscals, les empreses paguessin els seus impostos a les societats en què operen.

Les petites i mitjanes empreses, que són les que creen treball, tenen dificultats per mantenir plantilles i pagar impostos, mentre que les grans corporacions segueixen acumulant beneficis; que, això sí, desvien cap als paradisos fiscals.

Demanem transparència i comptes clars. Són les elits polítiques i econòmiques les que dominen i en treuen profit d’un sistema corrupte, afavorit per l’opacitat dels paradisos fiscals.

Volem una societat sana, cohesionada i segura; això no obstant, l’economia criminal, el terrorisme, el tràfic de persones, el comerç d’armes i el narcotràfic, juguen amb la vida de la gent, ocultant i rentant els seus beneficis via paradisos fiscals.

Les xifres són prou eloqüents:

• Des de 2015 l’1% més ric de la població mundial posseeix més riquesa que el 99% restant.
• Totes les empreses de l’IBEX 35 tenen filials a paradisos fiscals.
• Més de la meitat del comerç mundial passa per paradisos fiscals.

Els paradisos fiscals són els vaixells insígnia de l’actual economia de casino, constitueixen una burla a la legalitat internacional i no posseeixen cap base econòmica d’interès per al bé comú, només serveixen als interessos espuris de les elits econòmiques, delinqüents financers i criminalitat organitzada. Són autèntiques xacres econòmiques que aprofundeixen la desigualtat, contribueixen a crear desequilibris, crisis econòmiques i corroeixen la democràcia. Per tant, han de ser eradicats per la comunitat internacional.

Els ciutadans, les ciutadanes i les organitzacions signants, constituïts en una comunitat d’interès, animem a la societat en el seu conjunt a organitzar-se per donar una resposta fèrria i inflexible contra els paradisos fiscals; a més exigim als nostres representants que emprenguin accions per anar avançant en el camí de la seva necessària abolició, entre elles:

• Pressionar des de tots els àmbits administratius, començant des dels municipis, perquè s’aprovin mocions en què es declarin ZLPF (Zones lliures de paradisos fiscals).
• Exigir que la Llei de Contractació Pública, actualment en tràmit parlamentari, incorpori criteris per penalitzar empreses o bancs vinculats a paradisos fiscals, en la línia de la iniciativa Zones lliures de paradisos fiscals.
• Reclamar als nostres representants polítics que pressionin a la Unió Europea perquè es creïn sancions que penalitzin els països o territoris que conservin el secret bancari i l’opacitat en la propietat de les societats, en perjudici de les arques públiques dels estats, així com aquells països que utilitzin el seu sistema tributari per a realitzar dumping fiscal.
• Obligar les empreses i corporacions a què informin anualment de les seves inversions, beneficis i impostos pagats país per país, i no globalment com actualment passa, de manera que no puguin amagar els seus guanys.
  • S’ha d’exigir un ITF (Impost a les transaccions financeres) capaç de dissuadir l’enorme flux especulatiu que es negocia des d’aquestes plataformes opaques.

Volem fer visible el nostre rebuig a aquestes clavegueres financeres donant suport a les accions previstes per al 3 d’abril, declarat dia d’acció global contra els paradisos fiscals.

Els seus paradisos fiscals, els nostres inferns socials!

Els paradisos fiscals vulneren els nostres drets i soscaven la democràcia, junts lluitarem fins a la seva desaparició!

Extret de http://manifest.fiscalitatjusta.cat/