INDIVIDUALISME versus COL·LABORACIÓ

D’ençà que em vaig jubilar, ja fa uns quants anys, em dedico a difondre i posar en pràctica la solidaritat i altres valors. I avui, aquí, el valor que intentaré potenciar és el de la col·laboració.

Una de les definicions de col·laboració és: “Treballar conjuntament amb altres persones per assolir un objectiu comú, repartint-se tasques, coordinant esforços i prestant-se ajuda mútua”.

El contrari de col·laborar podríem dir que és l’individualisme. La segona definició de l’individualisme és: “Tendència d’una persona a obrar segons el seu propi interès i a pensar sols en ella mateixa”.

Per a entrar de ple en aquest tema “individualisme versus col·laboració”, primer que tot us passaré un vídeo que sols dura un minut, però que, metafòricament, diu moltes coses.

(Aquest vídeo d’animació formava part d’una campanya de Càritas Internacional i, realment, és molt bo, malgrat la seva poca durada).

 

En el vídeo hem vist, metafòricament, primer que tot on ens pot portar l’individualisme: a aconseguir poques coses i malaguanyades, fins al punt de perjudicar-nos els uns als altres sense que millorin els resultats ni la satisfacció personal.

I després, a partir d’un primer pas que dóna una noia cap a la col·laboració mútua, com canvien les coses: tots hi guanyen i esdevenen més feliços.

Bé, de moment deixem el vídeo. Després ja el tornarem a veure per a poder captar millor el seu missatge, ja que al ser tan curtet i sorprenent el seu contingut, potser amb una vegada no n’hi ha prou.

De col·laboració no és que no n’hi hagi, n’hi ha i en gairebé tots els àmbits de la vida:

– Si no col·laboréssim els uns amb els altres quan conduïm un vehicle, utilitzant l’intermitent per avisar-nos, fent cas dels senyals de les carreteres, etc., no podríem fer ni deu quilòmetres sense patir un accident.

– Si no col·laboréssim amb les autoritats tributàries aportant la nostra informació fiscal i pagant el que ens pertoqui, no hi hauria carreteres, ni sanitat o ensenyament públic, etc.

– Si no col·laboréssim amb els nostres companys de feina, l’empresa o l’entitat en la qual treballem no tiraria endavant, desapareixent en quatre dies.

– Si no col·laboréssim tanta gent amb les ONGs i altres entitats, moltes persones d’arreu del món no podrien gaudir d’educació, de vacunes, de justícia, d’aliments, etc.

Però, el que passa és que encara no hi ha suficient col·laboració perquè tot vagi tan bé com podria anar:

– Encara es produeixen molts accidents perquè n’hi ha que beuen massa o es droguen abans de conduir, o no fan cas dels límits de velocitat i altres senyals.

– Encara hi ha moltes persones i empreses que no paguen els impostos que els pertoca o treballen en negre, perjudicant moltíssim a la resta de la societat.

– Encara hi ha moltes empreses i altres entitats que, podent, no paguen el que fora just als seus empleats, o empleats que s’apliquen la llei del mínim esforç i no volen col·laborar amb la resta de companys per assolir els objectius de l’empresa.

– Encara hi ha molta gent que no fa cap mena de voluntariat o donació a alguna de les moltes ONGs i altres entitats que treballen admirablement i desinteressadament per a millorar la vida de les persones més desfavorides, etc.

De fet, una de les coses que hauríem d’haver après durant l’actual pandèmia és la necessitat imperiosa de col·laborar tots i cadascun de nosaltres sempre i en tots els àmbits de la vida. I, realment, durant el confinament sembla que ho vam fer bastant, no sols els treballadors essencials, sinó també entre familiar, entre veïns, etc. Però, encara no s’ha acabat la pandèmia i ja ens comencem a despistar, no volent-se vacunar alguns, consumint d’una manera insostenible uns altres, pensant només en fer-se la punyeta molts polítics, etc.

Hauríem de deixar de banda, per fi, l’egoisme i l’individualisme per a passar a l’altruisme i la col·laboració, també anomenada “cooperació”.

Tornant al vídeo que hem vist, encara que sigui una metàfora, fixeu-vos com pot canviar en un minut la conducta humana: tornem a veure com passa d’un individualisme exagerat cap a una col·laboració mútua, la qual cosa porta a una vida més fàcil i bona per a tothom.

I deixem-nos de refranys perniciosos com aquell que diu: “Primer són les meves dents que els meus parents”. Val més aquest altre: “Si jo faig el que tu no pots, i tu fas el que jo no puc, junts podem fer grans coses”.

Moltes gràcies!    

Enric Segarra Bosch

 

 

 

A continuació, aquest tema sencer en un vídeo-presentació.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.