(Part d’una fitxa publicada per www.amnistiacatalunya.org)

“El gran dictador” és una pel·lícula de Charles Chaplin de l’any 1940, quan tot just començava la Segona Guerra Mundial i, per tant, ben poc se sabia de l’holocaust i altres atrocitats nazis.

Realitzada en ple apogeu del Tercer Reich, és una valenta sàtira en la qual Chaplin, en la primera de les seves pel·lícules parlades, ridiculitza els totalitarismes polítics.

Argument: Un  barber resulta ser el doble exacte del dictador de Tomània, Adenoid Hynkel. Hynkel fomenta l’antisemitisme entre la població per distreure la seva atenció de les greus dificultats econòmiques del país, alhora que prepara plans militars expansionistes. En una escaramussa, Hynkel és confós amb el barber el qual, al seu torn, agafa la identitat del dictador.

L’argument de la pel·lícula reflecteix l’ascens de Hitler i les seves polítiques militaristes i racistes, que van acabar desencadenant la Segona Guerra Mundial. El segon punt del Preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans fa referència de manera inequívoca, però sense esmentar-los, a aquests fets: “Considerant  que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat…”.

REFLEXIONS I PREGUNTES SOBRE ALGUNS “TEMES DE FONS” DE LA PEL·LÍCULA:

– El nazisme és una ideologia que encara té seguidors?

– En què va consistir l’Holocaust?

– És un bon recurs la utilització de l’humor, per a exposar situacions tan dramàtiques com les que va desencadenar el nazisme?

– La pel·lícula va ser prohibida a Alemanya i Itàlia, a més d’altres països (a Espanya, durant tota la dictadura franquista). Per què els dictadors el primer que fan és restringir la llibertat d’expressió?

– Avui dia hi ha gent, fins i tot historiadors, que contra tota mena d’evidències i testimonis neguen la política d’extermini contra els jueus que va dissenyar el règim nazi. Quina explicació poden tenir aquestes actituds negacionistes?

– Altres col·lectius que van patir les polítiques d’extermini nazis van ser els gitanos, els homosexuals i persones amb diferents discapacitats. A banda que les xifres d’aquestes víctimes siguin menors, per què se n’ha parlat molt menys? Per què són gairebé invisibles, dins de l’extensa filmografia existent sobre les polítiques d’extermini nazis?

– És legítim relacionar d’alguna manera, com fan algunes persones, el genocidi que van patir els jueus durant la Segona Guerra Mundial amb la política envers els palestins de l’actual estat d’Israel?

– El dictador Hynkel/Hitler és un personatge que en cap cas hauria d’haver arribat a tenir el poder d’un país: narcisista, infantil, prenent decisions importantíssimes que acaben convertint la vida dels jueus en un infern i portant la guerra a tota Europa… Passa de vegades, que grans catàstrofes històriques són el resultat de l’arribada al poder de personatges tan nefastos com Hitler? Com s’explica, en el seu cas, que hi arribés mitjançant unes eleccions democràtiques?

– Buscar personatges històrics que en temps més recents hagin instigat actuacions bel·licistes, forassenyades i d’efectes terribles. Quina valoració n’ha fet, del seu comportament, la comunitat internacional? Ha estat equitativa, o ha variat en funció del país al qual pertanyien? (per exemple, si era president dels Estats Units o d’algun petit estat africà…).

Llegir amb deteniment el discurs final de la pel·lícula, el missatge que Chaplin vol fer arribar als espectadors.

DISCURS FINAL D’“EL GRAN DICTADOR”

Ho sento, però jo no vull ser emperador; aquest no és el meu ofici. No vull governar ni conquistar a ningú, sinó ajudar a tots si fos possible. Jueus i gentils, blancs o negres.

Hem d’ajudar-nos els uns als altres. Els éssers humans som així. Volem fer feliços als altres, no fer-los desgraciats. No volem odiar ni menysprear a ningú. En aquest món hi ha lloc per a tots. La Terra és rica i pot alimentar a tots els éssers.

El camí de la vida pot ser lliure i bell, però ho hem perdut. La cobdícia ha enverinat les ànimes. Ha aixecat barreres d’odi. Ens ha empès cap a la misèria i les matances.

Hem progressat molt de pressa, però ens hem empresonat nosaltres. El maquinisme, que crea abundància, ens deixa en la necessitat. El nostre coneixement ens ha fet cínics. La nostra intel·ligència, durs i secs. Pensem massa i sentim molt poc.

Més que màquines, necessitem humanitat. Més que intel·ligència, tenir bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats, la vida serà violenta. Es perdrà tot.

Els avions i la ràdio ens fan sentir més propers. La veritable naturalesa d’aquests invents exigeix bondat humana. Exigeix la germanor universal que ens uneixi a tots nosaltres.

Ara mateix la meva veu arriba a milions d’éssers a tot el món, a milions d’homes desesperats, dones i nens. Víctimes d’un sistema que fa torturar als homes i empresonar a gent innocent.

Als que puguin sentir-me, els dic: no desespereu. La dissort que patim no és més que la passatgera cobdícia i l’amargor d’homes que temen seguir el camí del progrés humà.

L’odi dels homes passarà. I cauran els dictadors. I el poder que li van llevar al poble, se li reintegrarà al poble. I així, mentre l’home existeixi, la llibertat no perirà.

Soldats, no us rendiu a aquests homes! que en realitat us menyspreen, us esclavitzen, reglamenten les vostres vides i us diuen el que heu de fer, què pensar i què sentir. Us escombren el cervell, us enceben, us tracten com a bestiar. I com a carn de canó.

No us lliureu a aquests individus inhumans, homes màquines, amb cervells i cors de màquines.

Vosaltres no sou màquines; no sou bestiar. Sou homes. Porteu l’amor de la humanitat en els vostres cors. No l’odi. Només els que no estimen, odien. Els que no estimen i els inhumans.

Soldats, no lluiteu per l’esclavitud, sinó per la llibertat! En el capítol XVII de Sant Lucas es llegeix: el regne de Déu està dins de l’home. No d’un home ni d’un grup d’homes, sinó de tots els homes. En vosaltres.

Vosaltres, el poble, teniu el poder. El poder de crear màquines, el poder de crear felicitat. Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer aquesta vida lliure i bella. De convertir-la en una meravellosa aventura.
En nom de la democràcia, utilitzem aquest poder actuant tots units. Lluitem per un món nou, digne i noble, que garanteixi als homes treball. I doni a la joventut un futur. I a la vellesa, seguretat.

Amb la promesa d’aquestes coses, les feres van aconseguir el poder. Però van mentir. No han complert les seves promeses ni mai les compliran.

Els dictadors són lliures, només ells. Però esclavitzen al poble. Lluitem ara per fer nosaltres realitat allò promès. Tots a lluitar per alliberar el món. Per derrocar barreres nacionals. Per eliminar l’ambició, l’odi i la intolerància.

Lluitem pel món de la raó. Un món on la ciència, on el progrés, ens condueixi a tots a la felicitat.

Soldats, en nom de la democràcia, hem d’unir-nos tots!

Charles Chaplin