El canvi climàtic és una alteració del clima i les temperatures de la Terra produït directament o indirectament per l’activitat humana, amb unes conseqüències molt dolentes pel planeta i tots els seus ocupants tant humans com animals com vegetals.

Efectivament, el canvi climàtic ens afecta a tots i a tot, manifestant-se cada vegada més en la manca d’aigua potable, els canvis en les condicions per a la producció d’aliments i l’augment de fenòmens naturals com inundacions, tempestes, sequeres i onades de calor.

El canvi climàtic és un fenomen ambiental de profundes conseqüències econòmiques i socials on els països més pobres, com que estan menys preparats per afrontar els canvis, en patiran les pitjors conseqüències.

No van ser ells els que causaren el problema, però sí que són els que més el pateixen i patiran encara més, perquè  són els que compten amb menys recursos per adaptar-se a aquesta nova situació.

Encara que el fenomen de l’escalfament global és una realitat que afecta a tot el planeta, les seves conseqüències no es deixen sentir a tots els llocs de la mateixa manera. El canvi climàtic tampoc esdevindrà de manera radical d’un dia per l’altre; el més probable és que es vagi fent present per un augment progressiu de riscos, com ja està passant els darrers anys.

Aquests riscos afectaran a tots els països, encara que d’una manera desigual: la població del sud de Manhattan (Nova York – EE.UU.)  i la del delta del riu Ganges (Índia) tenen el mateix risc d’inundacions, però no comparteixen la mateixa vulnerabilitat.

Existeixen dos factors que condicionen el nivell de risc produït pel canvi climàtic en el planeta: la posició geogràfica (hi ha països que, per la seva localització, patiran més el clima extrem, i que precisament coincideixen amb els països més pobres del planeta), i el nivell de desenvolupament (els països més pobres són els que tenen menys mitjans per afrontar el problema i, per tant, on els efectes seran més greus).

Mentrestant, els països i les societats més riques (que a la vegada són els més contaminants) viuen ostentosament, utilitzen sense mesura els recursos naturals i compten amb mitjans i tecnologia per afrontar les noves circumstàncies produïdes per l’escalfament global.

Repetim-ho i aprofundim-ho:

• Els països subdesenvolupats (pobres) no són els que han causat el problema de l’escalfament climàtic, però sí que són els que més el pateixen i patiran encara més, i són els que compten amb menys recursos per adaptar-se a aquesta nova situació. Heus ací, doncs, una situació que es podria anomenar “injustícia climàtica”.
• Els països en desenvolupament són especialment vulnerables al canvi climàtic per la seva pobresa sistèmica, la seva posició geogràfica, la seva dependència d’una agricultura de secà, les condicions de vida de gran part de la seva població i la fractura de patrons tradicionals de supervivència.
• Les seves possibilitats d’adaptació al canvi climàtic són clarament limitades, ja que depenen més dels mètodes de cultiu tradicionals i dels sistemes d’abastiment d’aigua locals, que es veuran greument afectats segons les prediccions. Els països en desenvolupament són els que reben el major impacte, en gran part perquè estan menys desenvolupats.
• Encara que la pobresa existeix, amb canvi climàtic o sense, aquest està creant un nou cercle viciós que impedeix a les persones en situació de pobresa millorar la seva situació, posant clarament en dubte un model de desenvolupament sostenible.

Diversos informes sobre el canvi climàtic alerten sobre les possibles conseqüències, que afectaran fonamentalment els pobles més pobres del planeta, que també són els més vulnerables als seus efectes:

• La producció agrícola disminuirà en molts països.
• Hi haurà menys disponibilitat d’aigua.
• Augmentarà el nivell del mar i el risc de fenòmens meteorològics extrems.
• Afectarà la salut i la qualitat de vida.
• Augmentarà el risc de conflictes regionals pels recursos naturals.

Avui en dia ja es disposa de moltes evidències mesurables i fiables del deteriorament ambiental que s’està produint:

• L’atmosfera conté ara més diòxid de carboni (principal gas responsable del canvi climàtic) que abans de l’era industrial (379 contra 278 ppm).
• El món industrialitzat ha augmentat un 30% la concentració de gasos d’efecte hivernacle des del segle passat.
• Des dels anys 70, s’observa a moltes regions unes sequeres més intenses i prolongades, especialment al Sahel, Mediterrani, Àfrica meridional i algunes parts d’Àsia.
• La fosa de glacials i plaques de gel ha ocasionat un augment del nivell del mar que podria ser d’uns 17 cm el segle XX.
• L’extensió mitjana anual del gel de l’Oceà Àrtic s’ha reduït un 2,7% cada 10 anys, i el gel marí disminueix a l’estiu un 7,4%.
• El canvi de la temperatura de la Terra ha fet que els fenòmens meteorològics es transformin, provocant que les pluges, les tempestes, les nevades i les onades de calor durin més del que és habitual. Les zones humides s’han  tornat més humides i les seques han esdevingut gairebé desèrtiques.
• S’estima que la temperatura mitjana mundial podria augmentar entre 1 i 6 graus en aquest segle i que les pluges podrien disminuir fins a la meitat.

Una de les moltes conseqüències del canvi climàtic en els països pobres és, per exemple, que la zona del Sahel, al nord-oest d’Àfrica, s’ha convertit en una de les zones més inhòspites per a viure-hi: les fortes onades de calor i la manca d’aigua i d’aliments han produït que prop de 13 milions de persones es trobin vivint en una crisi alimentària i més d’1 milió de nens de menys de 5 anys pateixin desnutrició. A Mauritània, Burkina Faso, Senegal, Mali, Níger i Chat els canvis de temperatura són cada vegada més extrems i l’activitat agrícola i ramadera és gairebé impossible de sostenir, arribant a una disminució del 25% des de l’any 2010, a causa de les poques pluges que es produeixen.

Per a minimitzar-ho, un dels objectius que es persegueix en l’àmbit oficial internacional és aconseguir un acord global, just, ambiciós i jurídicament vinculant per a tots els països, que contempli reduccions importants d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, i recursos suficients, adequats i addicionals a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament per part dels països desenvolupats per a finançar els processos de mitigació i adaptació al canvi climàtic en els països subdesenvolupats.

A partir de l’any 2016 s’instaurà l’anomenada Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible (ODS), que representa el marc global de desenvolupament per als quinze anys vinents. Al llarg dels seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 metes, s’aborden les tres dimensions -social, econòmica i mediambiental- del desenvolupament sostenible. Tot i així, avui en dia encara hi ha moltes indefinicions i obstacles per a vèncer, abans de la seva definitiva implantació; sobretot d’ençà que presideix els EE. UU. el Donald Trump, el qual nega que existeixi un canvi climàtic i està cancel·lant totes les iniciatives del seu país, i entorpint les internacionals, que estiguin dirigides a mitigar els efectes del canvi climàtic, i tot això ho està fent únicament per afavorir els interessos econòmics d’unes quantes grans empreses nord-americanes.

Per a fer front als canvis climàtics, el desenvolupament sostenible ha d’anar enfocat a projectes d’energies renovables, planificació urbana, millores en l’agricultura i la indústria, un consum responsable i ajudes al Tercer Món. Un munt de reptes per a la solidaritat internacional!

(Informació extreta de la web de Mans Unides i altres fonts).