La Convenció sobre els Drets de l’Infant és un tractat internacional que recull els drets de la infància.

El seu text va ser aprovat per l’Assemblea General de Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, després de molts anys de negociacions, i va entrar en vigor el 2 de setembre de 1990. Els únics països del món que no l’han ratificada són els Estats Units i Sudan del Sud. Els EE. UU. no ho han fet a causa de les pressions de certs grups polítics i religiosos de caràcter conservador, i també perquè la Convenció prohibeix la pena de mort per delictes comesos abans dels 18 anys, entre altres qüestions.

La Convenció està centrada en la infància, referint-se a les necessitats i drets específics dels nens/nenes i obliga els Estats a obrar a favor dels seus millors interessos. És un instrument internacional que estableix els drets civils,  polítics, econòmics, socials i culturals de la infantesa, constant de 54 articles i de tres protocols addicionals, un sobre la participació dels nens en conflictes armats, un altre sobre la venda de nens així com la prostitució i pornografia infantils, i un tercer sobre els protocols de les denúncies sobre la Convenció. La seva aplicació és obligació dels governs, però també defineix les obligacions i responsabilitats d’altres agents com els pares, professors, professionals de la salut, investigadors i els mateixos nens i nenes.

La Convenció expressa els drets fonamentals de què han de gaudir els infants de totes les nacionalitats: dret a desenvolupar-se fins a les seves plenes potencialitats; a ser protegits de les influències pernicioses, dels abusos i de l’explotació; i a participar plenament en la família així com en la vida cultural i social.

Els quatre principis bàsics de la Convenció són els següents:

– No discriminació.

– Defensa del millor interès de l’infant/a.

– Dret a la vida, a la supervivència i al desenvolupament.

– Respecte per les opinions dels/les nens/es.

Avui dia un nombre creixent d’Estats fan referències específiques als drets humans de la infància en les seves constitucions o en altres disposicions legals. Es confirma cada vegada més el lligam existent entre la reforma de les lleis i la millora en l’accés i en la qualitat dels programes que preveuen serveis fonamentals adreçats als infants i a les seves famílies. Aquesta relació apareix amb més força i amplitud en els sectors de la sanitat i de l’educació.

Tot i així, segons Mans Unides, aquest tractat o convenció és incomplert sistemàticament a tot el món. Són massa els governs i els adults que obliden les obligacions que van adquirir respecte a la infància, i el suport que els nens reben és, en molts llocs, paper mullat.

El camí per recórrer encara és llarg, molt llarg. No cal anar gaire lluny, potser només amb donar la volta a la cantonada, per trobar-nos amb els drets dels nens violats davant la passivitat i, de vegades, la connivència de les autoritats i de la mateixa societat.

Els milions de nens pobres i famolencs, els marginats i explotats, els malalts sense assistència, els que moren per causes previsibles i tractables, els que viuen al carrer, els que treballen, els que juguen a ser soldats en exèrcits d’adults, els prostituïts, els desplaçats de les seves llars, els refugiats… ens indiquen que les coses estan fallant. I els culpables, clarament, no són els nens.

A continuació s’exposen algunes dades, extretes de diversos informes internacionals, de les quals tots els adults, sense excepció, ens n’hauríem d’avergonyir:

– Un de cada quatre nens a les regions en desenvolupament està desnodrit.

– Més de 72 milions de nens no van a l’escola. El 54% són nenes.

– Cada any moren al món 9 milions de nens menors de 5 anys per causes previsibles i tractables.

– Més de 4.000 menors de cinc anys moren al dia per la falta d’aigua potable.

– Al món hi ha més de 15 milions d’orfes per la SIDA.

– La majoria dels morts per paludisme són infants subsaharians menors de cinc anys.

– Hi ha més de 2 milions de nens embolicats en xarxes de prostitució infantil.

– Més de 215 milions de nens passen la seva infància treballant.

I, si no canvien les tendències actuals, segons l’Estat Mundial de la Infància del 2016, d’aquí al 2030 encara 69 milions de nens moriran per causes evitables, 167 milions de nens viuran en la pobresa i a 750 milions de nenes les faran casar abans d’hora.

 

TEXT DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS  DRETS DE L’INFANT

Article 1

Un infant és l’ésser humà fins als divuit anys, llevat que la legislació nacional acordi la majoria abans d’aquesta edat.

Article 2

Tots els drets enunciats en la Convenció han de ser atorgats a tot infant sense excepció; l’Estat té l’obligació de protegir l’infant contra qualsevol mena de discriminació.

Article 3

Tota mesura, de caràcter judicial o administratiu, que s’adopti respecte a un infant, s’ha de recolzar en el seu propi interès.

Article 4

L’Estat té l’obligació d’assegurar l’exercici dels drets reconeguts en la Convenció.

Article 5

L’Estat té l’obligació de respectar els drets i fer complir els deures d’aquells que legalment són responsables de l’infant, per tal que l’infant pugui exercir els drets reconeguts en aquesta Convenció.

Article 6

L’infant té el dret intrínsec a la vida i l’obligació de l’Estat és assegurar la seva supervivència i desenvolupament.

Article 7

L’infant té dret a un nom des del seu naixement i a adquirir una nacionalitat, de manera que mai no resulti un apàtrida; també té dret a conèixer els seus pares i a ser atès per ells.

Article 8

L’Estat té l’obligació de protegir i, si s’escau, restablir els aspectes fonamentals de la identitat d’un infant: nacionalitat, nom i relacions familiars.

Article 9

L’Estat té l’obligació de vetllar perquè l’infant no sigui separat dels seus pares contra la voluntat d’aquests, excepte si es tracta d’una mesura de l’autoritat competent que, tenint en compte l’interès superior de l’infant, determini el contrari. L’infant té dret a mantenir el contacte amb el pare o la mare quan estigui separat de l’un, de l’altre o de tots dos.

Article 10

L’infant i els seus pares tenen dret a sortir de qualsevol país o d’entrar-hi perquè la família es pugui reunir o per al manteniment de les relacions entre l’infant i els seus pares.

Article 11

L’Estat té l’obligació, mitjançant acords bilaterals, de lluitar contra les retencions d’infants a l’estranger i els trasllats il·lícits a altres països.

Article 12

L’infant té dret, així que tingui un judici propi, a expressar la seva opinió en tot allò que l’afecta i a veure com aquesta opinió és atesa.

Article 13

L’infant té dret a la llibertat d’expressió i a buscar, rebre i difondre informacions i idees pels mitjans que triï només amb les limitacions que la llei prevegi.

Article 14

L’Estat té l’obligació de respectar el dret de l’infant a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; i de respectar els drets i els deures dels seus pares per guiar-lo en l’exercici dels seus drets d’acord amb l’evolució de les seves facultats.

Article 15

L’infant té dret a la llibertat d’associació i a celebrar reunions pacífiques amb la condició que els drets dels altres siguin respectats.

Article 16

L’infant té dret a no ser objecte d’intromissions en la seva vida privada; té dret a la família, al domicili i a la correspondència, i no ha de ser objecte d’atacs il·legals pel que fa a la seva honra i la seva reputació.

Article 17

L’infant ha de poder accedir a informació procedent de diverses fonts nacionals i internacionals, especialment la que té per finalitat promoure el seu benestar social, espiritual i moral, i la seva salut física i mental; els Estats han de posar els mitjans per tal que això sigui possible.

Article 18

L’Estat ha d’assegurar el reconeixement del principi que el pare i la mare tenen responsabilitats comunes en l’educació i el desenvolupament de l’infant; són els primers responsables de l’infant i la seva preocupació fonamental ha de ser el seu òptim desenvolupament.

Article 19

L’Estat té l’obligació de protegir l’infant contra tota mena de maltractaments, abusos i explotacions; de tipus físic, mental o sexual.

Article 20

L’infant privat temporalment o permanentment del seu entorn familiar, així com aquell que se l’ha de separar en funció del seu interès primordial, té dret a la protecció i a l’ajuda especials de l’Estat.

Article 21

Els Estats que reconeixen o permeten l’adopció han d’assegurar que la consideració principal sigui l’interès primordial de l’infant.

Article 22

D’acord amb la llei i els procediments internacionals, els Estats tenen l’obligació de considerar la sol·licitud de l’estatut de refugiat de qualsevol infant i d’ajudar-lo a reunir-se amb la seva família.

Article 23

Els infants disminuïts tenen dret a gaudir d’atencions específiques i d’una educació i una capacitació adequades a fi d’aconseguir la seva integració social i el seu màxim desenvolupament individual, tan cultural com espiritual.

Article 24

L’infant té dret al nivell més alt de salut i a l’accés als serveis mèdics; i l’Estat té l’obligació d’assegurar les atencions primàries preventives, l’atenció sanitària per a les futures mares, la reducció de la mortalitat infantil, l’educació sanitària i l’abolició de les pràctiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants.

Article 25

L’infant en règim d’internament o acolliment familiar té dret a una revisió periòdica del tractament que rep i de totes les altres circumstàncies rellevants pel que fa a la seva situació.

Article 26

L’infant té dret a beneficiar-se de la seguretat social i de les prestacions socials.

Article 27

L’infant té dret a un nivell de vida adequat al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social; els pares són els primers responsables, però si ells no poden l’Estat els ha d’ajudar, principalment pel que fa a la nutrició, el vestit i l’habitatge.

Article 28

L’infant té dret a l’educació i l’Estat té l’obligació de proporcionar educació primària obligatòria i gratuïta, de fer que l’ensenyament superior sigui accessible a tots, i de vetllar perquè la disciplina escolar es fomenti en el respecte i la dignitat de l’infant.

Article 29

L’educació ha d’afavorir el desenvolupament de la personalitat i les aptituds de l’infant; ha d’inculcar el respecte dels drets humans, el respecte dels seus pares, de la seva pròpia identitat cultural, del seu idioma i valors, com també els valors culturals dels altres països; ha de preparar l’infant per assumir una vida responsable en societat i en el respecte al medi natural.

Article 30

Als Estats on hi hagi minories ètniques, religioses o lingüístiques, l’infant que pertanyi a alguna d’aquestes minories té dret a gaudir de la seva pròpia cultura, a practicar la seva religió i a utilitzar la seva pròpia llengua.

Article 31

L’infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.

Article 32

L’infant té dret a ser protegit contra l’explotació econòmica i contra tota feina que posi en perill la seva salut, la seva educació o el seu desenvolupament integral, i l’Estat té l’obligació d’establir edats mínimes per començar a treballar i d’especificar les condicions laborals.

Article 33

L’infant té dret a ser protegit contra el consum il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques, i contra la seva utilització en la producció i distribució d’aquestes substàncies.

Article 34

L’infant té dret a ser protegit per l’Estat de qualsevol tipus d’explotació o abús sexual.

Article 35

Els Estats han de posar tots els mitjans necessaris per impedir el segrest, la venda o el tràfic d’infants.

Article 36

Els Estats han de protegir l’infant contra tota altra mena d’explotació que pugui perjudicar qualsevol aspecte del seu benestar.

Article 37

L’Estat té l’obligació de vetllar perquè cap infant no sigui sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels. No es pot imposar la pena capital ni la presó perpètua a cap infant. No pot ser privat de la seva llibertat d’una manera arbitrària, i aquesta mesura es considerarà com a l’última aplicable. Si és privat de llibertat serà tractat amb humanitat i respecte, i sempre d’acord amb les necessitats de la seva edat; estarà separat dels adults i podrà mantenir contactes amb la seva família i tindrà dret a una assistència legal i de qualsevol altre tipus que sigui adequada.

Article 38

L’Estat té l’obligació de respectar el dret internacional humanitari i el principi que cap infant de menys de quinze anys no ha de participar directament en les hostilitats ni ha de ser reclutat per les forces armades, i que tot infant afectat per un conflicte armat ha de poder gaudir de protecció i atencions.

Article 39

L’Estat té l’obligació d’adoptar mesures per tal d’assegurar la recuperació física i psicològica i la reintegració social dels infants que hagin estat víctimes d’abusos, negligències, explotacions o tortures.

Article 40

L’Estat té l’obligació de reconèixer el dret que té l’infant que ha infringit la llei penal de ser tractat d’acord amb la seva dignitat i que es tingui en compte l’edat que té. També ha de garantir la no retroactivitat de les lleis, tant nacionals com internacionals. A l’infant se li asseguraran, com a garanties, la presumpció d’innocència, el dret a ser informat puntualment dels càrrecs que se li imputen, a disposar d’assistència jurídica, que la seva causa sigui dirimida sense retard, que no se l’obligui a declarar-se culpable, que totes les decisions i mesures aplicades siguin sotmeses a un òrgan judicial superior. Té dret a disposar de l’assistència gratuïta d’un intèrpret, si és el cas, i que es respecti plenament la seva vida privada al llarg del procés. Així mateix es promourà l’establiment d’instàncies i de legislació específiques i la implantació d’una edat mínima de responsabilitat penal. D’altra banda, es procurarà que les mesures es puguin adoptar sense haver de recórrer a procediments judicials i es buscaran totes les alternatives possibles per evitar l’internament en institucions.

Article 41

Cap article d’aquesta Convenció no afectarà cap llei d’un Estat quan aquesta llei sigui millor de cara a la realització dels drets de l’infant.

Articles 42 al 45

Tracten del compromís dels estats de difondre la Convenció i de la creació del Comitè dels Drets de l’Infant, encarregat de promoure l’aplicació efectiva de la Convenció i de fomentar la cooperació internacional en tot allò que la Convenció propugna.

Articles 46 al 54

Tracten de la ratificació de la Convenció, entrada en vigor, esmenes i reserves fetes al signar-la o adherir-s’hi per part dels Estats.