A la província amazònica d’Ucayali de la regió de Loreto (Perú) hi ha el poble de Contamana, que compta amb uns 24.000 habitants. És un poble extremadament pobre i, encara que sigui gran, disposa d’uns serveis sanitaris molt elementals. En cas d’urgència, per anar des d’aquest poble fins a la ciutat més propera, Pucallpa capital de Ucayali, s’ha de fer navegant per un riu durant 28 hores o amb avioneta mitjançant un deteriorat aeròdrom que hi ha a la població, el qual sols és operatiu durant el dia, ja que no hi ha cap il·luminació a la pista d’aterratge.

Al poble hi ha una única emissora de ràdio, Radio Feroz, que és el mitjà de comunicació més utilitzat per la població. També hi ha alguns centenars de mototaxis per a desplaçar la gent i les mercaderies pel poble.

Un dia de primers d’abril del 2013, cap al vespre, Radio Feroz va posar en antena la cançó “Ojo de tigre” de la pel·lícula “Rocky”, el que volia dir que hi havia una emergència a l’aeròdrom i calia que tots els mototaxis disponibles hi anessin immediatament per a il·luminar la pista d’aterratge.

Al cap de mitja hora ja hi havia més de 300 mototaxis il·luminant amb els seus fars els dos costats dels 800 metres de la pista, podent així enlairar-se una avioneta de North American cap a Pucallpa amb tres passatgers que tenien greus problemes de salut.

Es tractava de Melita Murrieta Valles i el seu nadó recent nascut, que es trobaven en perill degut a un part molt complicat, i del jove de 17 anys Samuel Tamani Sinaragua, que presentava símptomes de leptospirosis (malaltia transmesa per l’orina de les rates).

En enlairar-se amb èxit l’avioneta, tant els conductors dels mototaxis com els nombrosos veïns que van apropar-se a l’aeròdrom amb llanternes per si feien falta, van començar a aplaudir amb ganes.

Els tres pacients van arribar a Pucallpa sense més problemes on van ser atesos immediatament. La mare i el nadó es van curar però el noi, malauradament, va morir poc després.

Aquesta era la vuitena vegada que els mototaxis resolien una emergència de l’aeròdrom local de manera immediata i desinteressada (la primera va ser el 2004). Però, aquests actes de solidaritat no són pas els únics que s’han produït a Contamana, ja que aquest poble s’està fent famós a la seva zona per les contínues mostres de solidaritat col·lectiva que s’hi estan produint.

Al ser un poble gran però pobre, molt aïllat i amb pocs equipaments, s’ha “d’espavilar” pel seu compte per a resoldre molts dels problemes que se li presenten, tant col·lectius com individuals. Sobretot a partir de l’any 1984 en què es va implantar un sistema permanent d’accions solidàries col·lectives, ja que es va veure que l’estat no tenia possibilitats econòmiques d’ajudar a la gent pobra, ni tan sols per a donar-los atenció mèdica.

Per exemple: la dona d’Eli Torres Navarro, un dels taxistes que va anar a l’aeròdrom, tenia càncer d’úter i necessitava ser operada a la ciutat però no disposava de prous diners. Es va fer córrer la veu i en tres hores s’havien recollit els diners necessaris per mitjà d’una col·lecta on hi van participar principalment la gent més pobra amb petites donacions.

En aquest poble, malgrat la seva pobresa i que hi passen molts forasters, gairebé no s’hi produeixen mai robatoris. No obstant això, 5 mesos abans del fet de l’aeròdrom, van passar pel poble uns pirates de riu i centenars de veïns els van perseguir i lliurar a l’avorrida policia.

(Aquest escrit és un resum de diversos articles periodístics peruans que surten a Internet).