Ramon Radó – Revista Valors  https://valors.org/

“Dispareu-me a mi”. Amb l’única protecció de l’hàbit blanc i un vel negre, Ann Rose Nu Tawng va plantar-se davant de policies armats que disparaven contra joves manifestants a la ciutat de Myitkyina -al nord de Birmània-, es va agenollar i els va suplicar que s’aturessin.

El 8 de març de 2021, quan Tawng es va agenollar, també ho van fer dos dels policies amb qui parlava. Els va demanar que no carreguessin ni detinguessin els joves que protestaven pacíficament, entre els quals hi havia infants. Els policies van dir-li que ells tenien l’obligació de complir ordres. “Si de debò heu de disparar, dispareu-me a mi, si us plau, donaré la meva vida”, va respondre, assegurant que no es mouria fins que prometessin que  no atacarien els manifestants. Més tard ha explicat que estava convençuda que aquell era el dia que moriria.

En un món de likes i imatges virals, l’estampa d’una monja agenollada amb els braços oberts, en plena batalla campal, parlant amb uns agents de policia també agenollats, de seguida va anar saltant de telèfon en telèfon, de punta a punta del planeta. La protesta de Tawng va fer que el món tornés a mirar cap a Birmània, on la matinada de l’1 de febrer de 2021 l’exèrcit va prendre el poder i va detenir la líder pro-democràcia i Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi.

No era la primera vegada que Tawng es plantava davant les forces de seguretat en una protesta. Quinze dies abans ja s’havia col·locat entre policies i manifestants demanant la fi de la violència. Ja ha dit que ho continuarà fent per protegir els infants i joves de Myitkyina: “No puc quedar-me quieta sense fer res, veient el que està passant davant meu, mentre tot Birmània està de dol”, afirma.

Ann Rose Nu Tawng, de 45 anys, s’encarrega d’una clínica mèdica a la ciutat de Myitkyina, capital de l’estat de Kachin. Des del cop d’estat, s’han acostumat a atendre persones ferides en les protestes que reclamen la fi de la dictadura militar i l’alliberament dels presos polítics i que sovint acaben amb càrregues policials. Els últims dies, la junta militar ha augmentat l’ús de la força, amb canons d’aigua, bales de goma i gasos lacrimògens contra els manifestants.

Però el prec d’Ann Rose Nu Tawng no té un final feliç. Poc després d’agenollar-se davant dels policies, es van començar a sentir trets. Dues monges van baixar a ajudar-la perquè creien que la seva vida estava en perill. Entre totes tres, van recórrer els carrers per socórrer els ferits i traslladar-los a la clínica. Ràpidament, el terra del centre hospitalari va transformar-se en un mar de sang. Amb dificultats per respirar i encegades pel gas lacrimogen, van trobar un home estirat a terra, ferir de bala, i van portar-lo a la clínica. Finalment, l’home va morir i es va afegir a la llista de víctimes de les darreres setmanes a Birmània.

En un país de majoria budista, Anne Rose Nu Tawng, una religiosa catòlica, s’ha convertit en un símbol d’unitat enmig d’inacabables episodis de violència. Des de l’1 de febrer, fins a l’abril, més de dues-centes persones han mort i hi ha hagut més de 1.800 detinguts en les protestes contra el cop d’estat. El gest de la germana Ann potser ha fet que, durant una estona, el món mirés cap a Birmània, però no ha servit per aturar la violència.