IQBAL MASIH

Al nen pakistaní Iqbal Masih, nascut possiblement el 1982, li van arrabassar la infància quan va començar a treballar amb tan sols 4 anys i li van privar la joventut i maduresa quan el van assassinar amb tan sols 12 anys, el 16 d’abril del 1995.

En memòria d’aquest nen que va aixecar la veu contra l’explotació dels més dèbils, se celebra cada 16 d’abril el Dia Mundial Contra l’Esclavitud Infantil.

Aquest dia es commemora l’assassinat del nen que fou “arrendat” al propietari d’una fàbrica de catifes de Punjab (Pakistan) a l’edat de 4 anys pel seu pare (o mare?) per a cobrir un deute de 600 rupies (uns 19 dòlars americans). Aquest deute no es va poder pagar per l’increment constant d’interessos, la qual cosa va suposar que l’Iqbal es passés la infància treballant en règim de semi esclavitud.

Les pèssimes condicions de treball a què era sotmès l’Iqbal, així com la poca alimentació que rebia, li van perjudicar molt la seva salut i creixement, semblant molt aviat “un nen vell”.

Quan tenia 10 anys, l’Iqbal va assistir a una xerrada sobre drets humans i la seva vida va canviar radicalment, aconseguint escapar-se de la fàbrica gràcies a una organització anomenada Front d’Alliberació del Treball Forçat, i a Ehsan Khan, una activista que lluitava per acabar amb les condicions d’esclavitud en el treball. Tot i la seva joventut, l’Iqbal es va dedicar a denunciar les deplorables condicions laborals en què treballaven molts altres nens a les fàbriques de catifes, totxos, etc., convertint-se en un heroi per a ells però també en un destorb pels empresaris que es beneficiaven del treball infantil.

Amb aquesta organització va ajudar a alliberar més de 3.000 nens pakistanesos i va fer conferències sobre treball infantil per tot el món fins als 12 anys, quan fou assassinat mentre conduïa una bicicleta prop de casa seva.

La seva història s’ha popularitzat per diferents llibres com, p. e., La història de l’Iqbal de Francesco d’Adamo i Stolen Dreams: Portraits of Working Children, de David L. Barker. També se n’ha fet una pel·lícula. Ha rebut diverses condecoracions, abans i després de la seva mort.

Malauradament, en el món segueixen havent-hi més de 400 milions de petits Iqbal que, en lloc d’anar a l’escola i jugar, es passen la seva infantesa treballant gairebé com a esclaus, tant a l’Àsia, com a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina.

MALALA YOUSAFZAI

La nena pakistaní Malala Yousafzai, nascuda el 12-7-1997, a partir dels 13 anys es va donar a conèixer en un blog de la BBC de Londres, signant amb el pseudònim de Gul Makai, on explicava com era la vida sota el poder dels talibans que ocupaven la seva regió, on estava prohibit que les nenes anessin a l’escola. Però ella hi anava i exhortava les altres nenes a anar-hi també. Més endavant es va fer pública la seva identitat, emprenent altres accions reivindicatives i participant en un documental.

El 9 d’octubre del 2012, quan tenia 15 anys i mentre anava a l’escola en un autobús, un talibà li va disparar uns trets, un dels quals li va entrar per l’ull esquerre i li va sortir per l’espatlla dreta.

Quan es va despertar, al cap d’una setmana de l’atemptat, va dir que li sabia molt greu no haver pogut parlar amb el seu agressor abans que la disparés, ja que li hauria dit: “D’acord, dispara’m, però primer escolta’m. El que estàs fent està malament. Jo no estic en contra teu, sols vull que les nenes puguem anar a l’escola”.

Després fou traslladada a un hospital d’Anglaterra on li van fer diverses operacions al crani, implantant-li una placa de titani al cervell i un dispositiu auditiu, i es va recuperar. Actualment viu allí, ja que segueix amenaçada de mort per part dels talibans pakistanesos, igual que son pare.

A partir d’aquest atemptat en què podia ben bé morir però que se’n va sortir, va decidir dedicar la seva vida a ajudar els altres. El seu comportament inicial tan exemplar i el ressò que va tenir l’atemptat a tot el món, li han permès després aixecar la seva veu en nom dels milions de nenes que en moltes parts del món se’ls hi nega el dret a anar a l’escola i aprendre.

Contràriament al que pretenien els talibans, la Malala en lloc de víctima s’ha convertit en una heroïna i en un símbol universal. Avui en dia se la considera una de les líders sociopolítiques joves més inspiradores i influents del món… i tot va començar perquè ella volia anar a l’escola, i era una nena!

Segons el que ella mateixa va explicar, a la seva terra, quan neix un nen disparen rifles a l’aire per a celebrar l’arribada d’un baró, mentre que si neix una nena se l’amaga darrere la cortina i la seva funció a la vida no és altra que la de preparar el menjar i procrear.

Als 16 anys va publicar la seva biografia i, el dia en què els va complir, va fer un discurs a una assemblea de joves a la seu central de les Nacions Unides a Nova York on va dir, entre altres coses, “un nen, un mestre, un llibre i un llapis poden canviar el món”.

Ha rebut el Premi Nobel de la Pau del 2014 (junt amb l’activista indi Kailash Satuarthi), sent la persona més jove que mai l’ha guanyat, i molts altres premis, entre ells el Premi Internacional Catalunya de l’any 2013 “per la seva determinació i el seu coratge en la defensa dels drets humans”.

La Malala Yousafzai va dir: “Jo no parlo per mi, sinó per aquells la veu dels quals no pot ser escoltada. Aquells que han lluitat pels drets. El seu dret a viure en pau. El seu dret a ser tractats amb dignitat. El seu dret a la igualtat d’oportunitats. El seu dret a ser educats”.