Invención de la imprenta (2020). Recuperado de Enciclopedia de Historia

https://enciclopediadehistoria.com/invencion-de-la-imprenta/

Què va ser la invenció de la impremta?

La invenció de la impremta comprèn la creació d’un mètode per a reproduir diversos exemplars de textos i imatges sobre paper o altres materials, com pergamí o vitel·la, utilitzant tipus mòbils de fusta o metall.
Els tipus (podien ser lletres o signes) eren petits segells que es llauraven o fonien d’un en un. Després, es col·locaven sobre suports de fusta per a formar els textos del llibre. Sobre una taula amb dos riells es posava la pàgina en blanc, es col·locaven damunt els suports amb els tipus coberts de tinta i s’utilitzava una premsa per a transferir el text cap a la pàgina. Una vegada realitzada la impressió, les lletres es podien reutilitzar per a formar nous textos.
La invenció de la impremta s’atribueix a l’orfebre i ferrer alemany Johannes Gutenberg (1398-1468), qui va desenvolupar la impremta de tipus mòbils a Magúncia, actual Alemanya, entre 1435 i 1440.
Gutenberg va comptar amb la col·laboració de Johann Fust, qui li va prestar els diners necessaris per a dur a terme el seu projecte, i Peter Schöfer (nebot de l’anterior), qui va quedar al capdavant del negoci quan Gutenberg no va poder retornar el préstec.
Els primers llibres impresos amb l’invent de Gutenberg van ser el Missal de Constança el 1449 i la Bíblia (anomenada Bíblia de quaranta-dues línies). D’aquesta última, es van publicar cent vuitanta exemplars a partir de 1455: quaranta-cinc en pergamí i cent trenta-cinc en paper.

Rèplica de la impremta de tipus mòbils de Gutenberg.

Per què es va inventar la impremta?

En el segle XIV, a Europa, els llibres es copiaven a mà, per la qual cosa calia fer-los d’un en un. Publicar un llibre ocupava molt de temps, era molt costós i, per tant, la quantitat de llibres existents era limitada.
Donat que la còpia dels llibres es realitzava en els monestirs, l’església catòlica tenia el monopoli de la seva elaboració. Els monjos, que eren de les poques persones de l’època que sabien llegir i escriure, treballaven moltes hores per dia copiant i il·lustrant llibres, els quals anaven a parar a les biblioteques dels monestirs o dels palaus reals. Per tant, només els monjos i els integrants de les corts reals tenien accés als llibres.
Cap al 1400 va començar a usar-se a Europa una tècnica d’impressió anomenada xilografia, la qual ja s’utilitzava a la Xina des del segle V dC. Aquesta consistia a tallar textos i imatges en blocs de fusta, que després s’empastifaven amb tinta i es premsaven contra fulls de paper en blanc.
Aquest mètode s’utilitzava principalment per a reproduir imatges religioses i jocs de cartes. No obstant això, era lent i costós, perquè encara que els blocs de fusta tallada permetien imprimir diversos exemplars, la fusta es deformava o es podria fàcilment.
Tenint en compte totes aquestes limitacions, cap a l’any 1435, Gutenberg es va proposar inventar un mètode que permetés imprimir més llibres en menys temps. També buscava perfeccionar la qualitat de la impressió.
Un altre motiu que va impulsar la invenció de la impremta de tipus mòbils va ser la inauguració de les primeres universitats laiques, com les de Bolonya, París, Oxford i Cambridge.
Donat que els monestirs controlaven l’accés als llibres, els estudiants de les universitats necessitaven una nova manera d’aconseguir els textos d’estudi. Amb seguretat, Gutenberg va tenir en compte aquesta demanda creixent de llibres quan es va proposar idear el seu mètode d’impressió.

Il·lustració que mostra a monjos copistes treballant en un monestir dedicat a la creació de llibres.

Importància de la impremta en la història.

La invenció de la impremta va tenir importantíssimes conseqüències en la història de la cultura occidental:
• Va possibilitar la multiplicació dels llibres cap a finals de l’Edat Mitjana i principis de l’Edat Moderna. L’invent de Gutenberg es va difondre ràpidament i en pocs anys es va multiplicar la quantitat d’impremtes a Europa Occidental.
• Va ampliar el nombre de lectors potencials en multiplicar la quantitat de llibres i disminuir el cost que tenien fins llavors. D’aquesta manera, els llibres es van tornar més accessibles.
• El coneixement va començar a estar a l’abast d’una major quantitat de persones. Això va suposar una democratització del saber que l’església i les monarquies havien controlat fins llavors.
• Va permetre que els autors europeus del Renaixement (poetes, assagistes, filòsofs) tinguessin l’oportunitat de difondre les seves creacions, idees i propostes a través de llibres. D’aquesta manera, la cultura d’Europa Occidental es va expandir cap a diferents parts del món, sobretot després de l’arribada de Colón a Amèrica (1492) i de Vasco de Gama a l’Índia (1498).

Per tot això, m’hauria agradat molt haver viscut la invenció i divulgació de la impremta (E.S.B.)

LA IMPRENTA Y SU IMPACTO EN LA HISTORIA