01. Bon caçador – Emili Vendrell

02. Confidència – Emili Vendrell

03. La filla del marxant – Emili Vendrell

04. L’hereu Riera – Emili Vendrell

05. El plat de fusta – Ramon Calduch

06. La puntaire – Ramon Calduch

07. Virolai – Ramon Calduch

08. Pel teu amor – Ramon Calduch

09. Camí de la font – Salomé

10. Per tu ploro – Salomé

EL PONT D’ARCALÍS

11. La desgràcia d’un pobre home – El Pont d’Arcalís

12. La flor del pèsol – El Pont d’Arcalís

13. La cirereta – El Pont d’Arcalís

14. Pels carrers de Freixenet – El Pont d’Arcalís

15. La perdiueta – El Pont d’Arcalís

16. Ganivet de dos talls – El Pont d’Arcalís

CUPLETS

17. Remena nena – Guillermina Motta

18. La cançó del tururut – Guillermina Motta

19. El vestit d’en Pasqual – Núria Feliu

20. La Marieta de l’ull viu – Núria Feliu

21. Els tres tombs de Sant Antoni – Núria Feliu

22. Les caramelles – Núria Feliu

FRASES FETES CATALANES 1

Les frases fetes són expressions que tenen un sentit figurat, de caràcter molt popular, que eren usades per gairebé tots els catalans; per tant, formen part de les tradicions del nostre país. Però, malauradament, des de fa bastants anys que cada vegada són menys usades i, fins i tot, desconegudes per les noves generacions. Aquesta és la raó per la qual he cregut convenient incloure’n un bon grapat en aquesta secció dedicada a les cançons populars catalanes.

Cal tenir molt present que no es pot traduir literalment una frase feta a un altre idioma, perquè el seu significat és diferent del que tenen les seves paraules observades per separat, encara que poden existir expressions equivalents en diverses llengües.

http://elcatalacomcal.blogspot.com

A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat. Significat: es fa servir per referir-se a que, si alguna persona no és en el lloc on ha de ser quan es pren una determinada decisió o es fa alguna activitat, aquesta persona no hi pot prendre part. En castellà: quien no aparece, perece.

A tort i a dret. Significat: a tot arreu / per tot / de totes les maneres. En castellà:  a diestra y siniestra / a troche y moche.

A ulls clucs (fer quelcom…). Significat: fer quelcom amb facilitat / fer quelcom sense cap esforç.

Això no treu cap a res. Significat: això no porta a cap lloc. En castellà:  eso no conduce a nada.

Això són figues d’un altre paner. Significat: això són coses que no tenen res a veure amb el que es diu / això són coses molt diferents. En castellà: eso es harina de otro costal.

Anar a les palpentes. Significat: fer una cosa sense saber què es fa, sense fixar-s’hi, sense tenir la  informació necessària. En castellà: ir a ciegas.

Anar de corcoll (o de bòlit). Significat: anar atabalat de feina o per dificultats, sense saber ben bé què cal fer. En castellà: ir apurado.

Anar de mal borràs. Significat: anar cada vegada pitjor. En castellà: ir de mal en peor.

Anar de vint-i-un botons. Significat: anar molt ben vestit / anar vestit molt elegantment. En castellà: ir de veinticinco alfileres / ir de tiros largos.

Anar a peu coix. Significat: caminar amb una sola cama i saltant. En castellà: ir a la pata coja.

Ballar quelcom pel cap a algú. Significat: pensar en una cosa, rumiar una cosa, intentar recordar una cosa. Exemple: em balla pel cap el seu nom, però no me’n recordo ben bé com es diu. En castellà: recordar vagamente una cosa.

Beure’s el seny / beure’s l’enteniment. Significat: perdre la raó, dir o fer quelcom o comportar-se de manera il·lògica o inesperada i poc comprensible. Exemple: dius que t’he de pagar vint mil euros? Però que t’has begut l’enteniment? No els tinc pas jo tants diners!

Beu-te aquest ou, que l’altre es cou. Significat: adona-te’n que això és així, encara que et pensaves el contrari / fota’t! En castellà: ¡chúpate esa! / ¡toma ya!

Això és bufar i fer ampolles. Significat: això és molt fàcil de fer. En castellà: esto es coser y cantar.

Bon profit li faci. Significat: es fa servir per expressar el menyspreu, ràbia o poc interès que es té vers els beneficis o avantatges que algú agafa o obté per alguna cosa (a vegades de manera injusta i sense merèixer-ho). Exemple: al final, li han donat la feina al Carles, i no m’ho ha ni agraït. Però saps què et dic? Que bon profit li faci aquesta feina! Ja s’ho farà!

Buscar (cercar) les pessigolles a algú. Significat: molestar, importunar, fer sentir incòmode a algú, fer enfadar algú. Exemple: no em busquis (cerquis) les pessigolles, que no et deixaré entrar, eh?

Buscar (cercar) tres peus al gat. Significat: buscar (cercar) raons absurdes, imaginàries i massa complicades per a una qüestió determinada.

Cadascú per on l’enfila. Significat: cada persona va a la seva / cada persona té la seva manera de veure i fer les coses / cada persona té les seves pròpies afeccions. En castellà:  cada loco con su tema.

Cal fer el cor fort. Significat: hom ha d’afrontar amb valentia i optimisme els moments difícils. En castellà: al mal tiempo buena cara.

Calb com un pom d’escala. En castellà: calvo como una bola de billar.

Callant no s’arriba enlloc. En castellà: quien no llora no mama.

Cames, ajudeu-me! En castellà: pies, ¿para qué os quiero?

Campi qui pugui! Exemple: això és campi qui pugui (= aquí tothom fa el que pot / això és un caos). En castellà: ¡sálvase quien pueda!

Cap pare enfillat no mor enfitat. Significat: els fills porten feina i dedicació, però tota aquesta dedicació queda compensada per l’amor que en reps.

Cap geperut es veu la gepa. Significat: ningú veu els seus propis defectes.

Càrrega que plau no pesa. Significat: quan una cosa agrada, no importa les hores i la feina que hi has de dedicar, ja que ho fas a gust. En castellà: sarna con gusto no pica.

Com més parents, més dolents. Significat: a vegades, en les relacions familiars de parents, és on hi apareixen més problemes. En castellà: no hay peor cuña que la de la misma madera.

D’afegitó. Significat: es fa servir per indicar que s’afegeix quelcom a alguna cosa o concepte. En castellà: por añadidura.

D’aigua passada, molí no en mol. Significat: el passat està passat i no es pot canviar. En castellà: agua pasada no mueve molino.

D’allò més bé. Exemple: ens ho hem passat d’allò més bé. En castellà: a las mil maravillas.

D’allò més bo. Exemple: aquest pastís és d’allò més bo. En castellà: de rechupete.

D’allò que els ulls no veuen, el cor no en dol. Significat: el que no es veu no pot afectar els sentiments. En castellà:  ojos que no ven, corazón que no siente.

D’amagatotis. Significat: d’amagat / que no es deixa veure. En castellà: a escondidas / a hurtadillas.

D’on no n’hi ha no en pot rajar. Significat: no es pot treure cap rendiment ni profit d’algú que no sap fer una cosa determinada. En castellà: de costal vacío, nunca buen botijo.

D’un temps ençà. En castellà: de un tiempo a esta parte.

Davant per davant. Significat: ben bé al davant de… Exemple: davant per davant de casa els meus pares hi viu en Jordi. En castellà: enfrente.

De retop. En castellà: de rebote.

De més verdes en maduren. Significat: es diu quan es veu la possibilitat que succeeixi quelcom que sembla difícil que succeeixi. En castellà: torres más altas han caído.   

De mira’m i no em toquis. Significat: es diu quan una cosa és molt delicada, fina i bonica, o també d’una persona que és molt bonica però molt fineta i presumida.

De tant en tant / de Pasqua a Sant Joan. En castellà: de vez en cuando.

De trascantó. En castellà: de improvisto.

De viu en viu. En castellà: a lo vivo / en vivo.

El que no es paga amb diners es paga amb dinades. Significat: a la llarga tot es paga d’una manera o d’una altra.

El rovell de l’ou (ser en…). Significat: es diu d’un lloc que és en el rovell de l’ou, quan és en el lloc més cèntric.

El sabater és qui va més mal calçat. En castellà: en casa del herrero cuchillo de palo.

Entre poc i massa. Significat: es diu quan una cosa o un fet és molt exagerat. En castellà: ni tanto ni tan calvo / ni tanto ni tan poco.

Entre naps i cols. Exemple: entre naps i cols vaig comprar-me’n sis, de llibres. Significat: entre una cosa i l’altra / resumint / com a resultat. En castellà: entre pitos y flautas.

És clar! En castellà: ¡está claro! / ¡claro! / ¡digo!

És clar com el sol del migdia! En castellà: ¡está claro como el agua!

És la llufa! En castellà: ¡es el colmo! / ¡es el acabose!

És pastat al seu pare. En castellà: es idéntico a su padre / es una copia de su padre.

És tard i vol ploure. En castellà: se está haciendo tarde.

Espavila’t / espavila. En castellà: ¡date prisa!

Esperar amb candeletes. Significat: esperar a algú amb molta il·lusió i impaciència.

Ser més gos que un pont assolat. Significat: ser poc treballador.

Estar com un llum / estar com un llum de ganxo. Significat: estar malament del cap, no tenir les idees clares, dir  o fer el ximplet. En castellà: estar como una regadera / estar como un cencerro.

Estar sec com un clau (ser un sac d’ossos). Significat: ser molt prim. En castellà: estar más chupado que la pipa de un indio / estar en sus huesos.

Estar espès. Significat: no estar gaire fi / no estar gaire animat o despert.

Estar guillat. En castellà: estar chiflado.

Estar-ne fins al capdamunt. Significat: estar-ne fart. En castellà: estar hasta la coronilla.

Estem arreglats. Significat: no anem pas bé / tenim algun problema. En castellà: vamos listos.

Explicar un sopar de duro. Significat: explicar un fet falsejant-lo, per provocar l’admiració dels oïdors. Exemple: en Pere sempre explica sopars de duro, no te’l pots creure gaire.

Fa més qui vol que qui pot. En castellà: querer es poder.

Faltar-li un bull, a algú. En castellà: faltarle un tornillo a alguien.

Feina feta no té destorb. Significat: sempre és millor tenir la feina acabada.

Fer un vestit de blavet a algú. Significat: fer mal a algú deixant-lo ple de blaus.

Fer almoina. En castellà: hacer limosna.

Fer anys. En castellà: cumplir años.

Fer beure a galet a algú. Significat: enganyar a algú, fer-li passar gat per llebre a algú. Exemple: li han dit que ha de  pagar el doble del que val, no se n’adona que el volen fer beure a galet.

Fer bo. Significat: fer bon temps.

Fer bona fila. Significat: tenir bona aparença. Exemple: quedes molt bé amb aquest vestit, fas molt bona fila.

Fer bondat. Significat: comportar-se bé. Exemple: si no fas bondat, no aniràs a jugar amb els teus amics.

Fer bonic (una cosa). Significat: quedar estèticament bé i ajudar al seu entorn a quedar estèticament bé. Exemple: aquesta planta tan maca serveix per fer bonic al menjador.

Fer cinc cèntims d’una cosa. Significat:  informar breument d’una cosa. Exemple: explica’m com va anar ahir la trobada. Va, fes-me’n cinc cèntims.

Fer costat a algú. Significat: donar suport moralment, anímicament o físicament a algú.

Fer nosa. En castellà: estorbar.

Fer petar la xerrada / fer-la petar. Significat: parlar una bona estona.

Fer salat. Significat: arribar tard (a un lloc).

Fer setze. Significat: treure els mocs amb força pel nas sense fer servir cap mocador.

Fer veure. Exemple: no canto pas, només ho faig veure. En castellà: simular.

Fer-ne un gra massa. Significat: excedir-se / exagerar / donar massa importància.

Fes com tothom, val més no fer-se veure. En castellà: donde fueras haz lo que vieras.

Fugir d’estudi. En castellà: salir por la tangente / escurrir el bulto.

Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou (Gat escaldat, d’aigua freda fuig). Significat: quan hom ja ha experimentat quelcom i n’ha quedat escarmentat, evita qualsevol cosa que s’hi assembli. En castellà: de los escarmentados se hacen los avisados.

Gat vell (ésser un…). Significat: ésser una persona experimentada en quelcom. En castellà: ser un perro viejo.

Guanyar-se les garrofes (Guanyar-se les mongetes). En castellà: ganarse el pan.

Hi ha (molt de) camp per córrer. Significat: hi ha espai o possibilitat per a desenvolupar una activitat. Exemple: un cop hàgim trobat com es diu aquest xicot, hi haurà molt de camp per córrer a l’hora de trobar d’on és.

Hi ha roba estesa. En castellà: hay moros en la costa.

Hi ha més dies que llonganisses. Significat: encara queda molt de temps (per fer quelcom o perquè succeeixi quelcom que s’espera o  que es tem). En castellà: todo se andará.

Hom diu que. Exemple: hom diu que demà plourà. En castellà: se dice que…

I ara!. Significat: es fa servir com expressió per a voler remarcar o exclamar que una cosa o idea no és certa, que es troba estrany que sigui certa o que és poc probable que sigui certa. Exemple:  -demà vindran els cosins, em sembla- i ara! què dius? En castellà: ¡me extraña! / ¡anda! / ¡qué va!

I avall va que fa baixada. Significat: i seguim / i continuem / i endavant, sense por.

I cop de tornar-hi. En castellà: y dale que te pego/ y dale que dale.

I no en parlem més. En castellà: y punto / punto y aparte.

I tota la pesca. Significat: es fa servir per referir-se a tot el que segueix o implica una acció, una persona, una cosa o una idea. Exemple:  van arribar els nens i tota la pesca / en Jordi va començar a criticar al Pere, la Raquel i tota la pesca.

Ja et conec herbeta, que et dius marduix!. En castellà: ¡te conozco, bacalao! / ¡te conozco, Orozco!

Ja feia bé aquella vella que no es volia morir. En castellà: vivir para ver.

Ja has begut oli. Significat: l’has ben espifiat / estàs perdut / estàs ficat en un merder / t’has ben embolicat.

Ja n’hi ha prou d’aquest color! En castellà: ¡basta! / ¡hasta aquí podríamos llegar!

Ja t’ho faràs! En castellà: ¡allá tú! / ¡tú mismo!

Jugar a fet i amagar. En castellà: jugar al escondite.

Justa la fusta. Significat: es fa servir per indicar que quelcom que s’ha dit o fet ha sortit o és exactament el que s’esperava o exactament el que és o ha de ser. En castellà: ¡ahí le has dado! / ¡ahí te quiero ver!

L’ase d’en Mora, de tot se n’enamora. Significat: es fa servir per indicar que algú sempre creu que el dels altres és millor que el seu. En castellà: hermoso huerto es el de mi vecino.

L’escriure et farà perdre el llegir. Significat: es diu a una persona quan aquesta es cuida més de coses que no són essencials o importants i es descuida o deixa de banda les que sí que són essencials. Exemple: per què t’estàs informant de quin cotxe et compraràs si encara no tens ni feina? Em sembla que l’escriure et farà perdre el llegir, eh?

Llepar-se’n els dits. Significat: trobar bo o agradar molt un menjar o un beure determinat. Exemple: he fet una pizza tan bona que us en llepareu els dits!

Lligar caps. Significat: entendre o aclarir  una cosa o un fet. Exemple: quan vaig saber que la seva mare era la professora del Genís, aleshores vaig lligar caps.

Lligar de / estar lligat de peus i mans. Significat: limitar o impedir que algú faci o realitzi quelcom. Exemple: la Carla està lligada de peus i mans perquè vol fer vaga i alhora és la cap del departament.

Menjar poc i pair bé. Significat: no voler fer masses coses de cop / no ambicionar massa ni massa de pressa / fer les coses a poc a poc, mica en mica i d’una en una. Exemple: no vulguis aprendre-ho tot de cop. Ves tranquil, has de menjar poc i pair bé.

Menjar amb la vista. Significat: dir o creure que una cosa de menjar no t’agrada abans d’haver-la tastat. Exemple: com pots dir que no t’agrada aquest plat si encara no l’has ni tastat! Tu menges amb la vista!

Muntar un ciri. Significat: provocar un aldarull. Exemple: en Josep ha muntat un ciri perquè no el deixaven sortin a la nit.

Néixer amb la flor al cul. Significat: tenir sempre molta sort amb tot el que es fa. Exemple: has aprovat les mates? però si no has estudiat gens ni mica! tu has nascut amb la flor al cul, eh? En castellà: nacer con estrella.

No aclucar l’ull. Significat: no poder dormir. Exemple: el nen ha estat plorant tota la nit. La meva muller i jo  no hem aclucat l’ull en tota la nit. En castellà: no pegar ojo.

No aguantar-se els pets. Significat: estar tan cansat, esgotat, demacrat o vell que costa quasi valer-se per ell mateix. Exemple: vols fer el camí de Santiago aquest estiu? Alça!  però si no t’aguantes els pets, home!

No anar enlloc. Significat: no portar a res / no conduir a res / no arribar a cap objectiu o a cap fi. Exemple: això que acabes de dir no va enlloc. En castellà: no llevar a nada.

No cansar-s’hi. Significat: fer el mandrós / mandrejar / fer una cosa sense gens de ganes ni interès / es diu referint-se a una persona amb la intenció de dir-li que una cosa és molt fàcil de fer o que és poca feina o que aquesta persona no fa mai gairebé res. Exemple: avui has d’anar a treballar tot el matí? Ui, pobret! no t’hi cansis, eh?

No alçar / aixecar  un pam de terra. Significat: es diu d’un persona que és molt  baixa. Exemple: aquest nen ha vingut aquí a exigir amb mala educació. Però si és un marrec que no aixeca un pam de terra! Altres equivalents: ésser un tap de bassa.

No allargar gaire. Significat: ser poc intel·ligent o poc llest. Exemple:  en Siset  té molt bon cor, però no allarga gaire, pobre noi.

No badar boca. Significat: no parlar gens, no dir res. Exemple: què li passa a la  Berta? No ha badat boca en tot el sopar.

No cabre quelcom a la barretina. Significat: no acabar d’entendre o comprendre el per què de quelcom. Exemple: no em cap a la barretina que en Lluís hagi pogut dir-te que no en sabia res.

No mirar prim. Significat: no tenir miraments, no tenir manies, no tenir escrúpols en fer quelcom. Exemple: la Maria no mira pas prim. Li diu a tothom que sí, i els deixa entrar a tots.

No trobar aigua a mar/ Aigua a mar no trobaries. Significat: ésser poc eixerit, especialment per cercar quelcom. No trobar allò que és fàcil de trobar. Exemple: guaita’l! És aquí a dins! És ben bé que no trobaries aigua a mar! Altres equivalents: Si fos un gos, et mossegaria. Tenir pa a l’ull. Tenir palla a l’ull. No veure-hi més enllà del nas. No veure un bou a tres passes. En castellà: no ver tres en un burro.

Obrir de bat a bat (quelcom). Significat: obrir totalment quelcom / obrir quelcom ben obert. Exemple: la meva mare va veure que feia tanta calor que va dir que obrís totes les finestres del menjador de bat a bat.

Omplir el cap (a algú). Significat: parlar massa, sense adonar-se’n, que el que escolta no té interès pel que se li diu o que  ja està cansat de sentir el mateix tema massa estona / fer-se pesat amb el que es diu a algú. Exemple: t’he dit que no puc venir a la festa demà, no m’omplis tant el cap insistint que hi vingui, si us plau! Altres equivalents: atabalar / marejar / posar el cap com un timbal / carregar / ésser carregós / ésser pesat / ésser pesat de mena / posar el cap com tres quartans. En castellà: comer el coco (a alguien) / dar la lata (a alguien).

Omplir-se les butxaques. Significat: obtenir guanys  (normalment referint-se a guanys il·lícits). Exemple: ara que s’ha ben omplert les butxaques diu que vol plegar i que deixa el càrrec.

Pagant, Sant Pere canta. Significat: mitjançant els diners hom pot aconseguir tot el que vol. Exemple: quan li vam dir que li donaríem 40 euros més per la cambra, aquell home no s’ho va ni pensar. És ben bé que pagant Sant Pere canta, eh? En castellà: poderoso caballero es Don Dinero.

Panxa plena no té pena. Significat: si hom té cobertes les necessitats bàsiques, aleshores es veu tot molt millor. En castellà: a barriga llena, corazón contento / barriga llena no siente pena.

Passar de taca d’oli. Significat: que algú ha fet quelcom que s’ha excedit o quelcom greu o exagerat. Exemple: a més de no saludar-te, t’ha insultat i tot? això ja passa de taca d’oli! En castellà: pasar de castaño oscuro.

Tenir la mà/ les mans foradada/ foradades. Significat: ser un malgastador, excedir-se en les despeses. Exemple: és normal que no arribi a final de mes. Té la mà foradada. En castellà: tener un agujero en el bolsillo/ Ser un manirroto/ Ser un derrochador.

Venir de l’hort. Significat: no estar al corrent del que passa, estar despistat, estar distret. Exemple: no saps de què parlem, ara? Sembla que vinguis de l’hort! Altres equivalents: baixar d’Arbeca/ Baixar de l’hort/ Caure de la figuera/ Dormir a la palla/ Jeure a la palla/ Anar peix/ Estar in albis. En castellà: estar en babia/ Estar en la luna/ Estar en la higuera/ Estar en Batuecas.