CANTAR EN FAMÍLIA

Jordi Alcàsser – Revista Valors (valors.org)

Ara que tenim tanta tecnologia que ens imposa la novetat per totes bandes, reivindico quelcom que ha estat a l’abast de les persones de manera ancestral, que ha distret i ensenyat a moltes generacions la cadència de la vida i que ha permès entrar al món dels somnis a molts nadons de la manera més dolça: cantar. Un tresor de la humanitat que s’ha de mantenir ben viu a les famílies.

Cantar transmet un dels fonaments de la vida, com és la capacitat de parlar que tenim les persones. Encara que si us heu parat a analitzar el sentit de les cançons infantils, us haureu adonat que en general a les lletres els manca el sentit: “Dalt del cotxe hi ha una nina que repica els cascavells, trenta, quaranta l’ametlla amarganta, pinyol madur, ves-te’n tu, si tu te’n vas neru, neru, neru, si tu te’n vas neru, neru, nas!”. En realitat importa ben poc què diu la cançó, el que sí importa és la sonoritat i la tendresa que podem transmetre en cantar-la, com fem dansar els sons i les pauses. Ells, els petits, segurament es quedaran embadalits mirant-nos i segurament ens miraran fixament la boca i els llavis. “Què són aquests sons que m’agraden tant?”, potser pensaran.

És feina i desig de cada família quan té un fill, rememorar les cançons de la pròpia infantesa i transmetre-les, cadascú a la seva manera. No importa si és el pare o la mare la que canta o si ho fan tots dos, doncs sol ser un desig espontani que apareix a tots aquells a qui els han cantat de petits. Qualsevol moment és adequat per fer-ho i sentir el que transmetem amb las paraules i la musicalitat és una experiència vital única. Semblaria que els embolcallem les cançons, semblaria que els estem ensenyant a parlar de manera amorosa.

Penso, sense haver fet cap estadística sobre la qüestió, que aquesta costum no s’està perdent –seria una tragèdia irrecuperable que integrats i despistats com estem entre tanta tecnologia ens oblidéssim de cantar als fills– i si aquesta és la tendència, si realment s’està perdent la costum, la reivindico fermament.

Cantem! Comprem àlbums recopilatoris per recordar les cançons que haguem pogut oblidar, aprenem-ne de noves i entonem de la millor manera que sapiguem! Quan siguin més grans ens ho agrairan!

Arriba un moment, cap als cinc anys, que ja no ens escoltaran tant atentament, que ja els començarem a cansar amb tanta cantarella. És normal, ells també volen ser els protagonistes. Ja és l’hora que comencin a cantar ells. Si ho fan vol dir que els hem sabut transmetre aquest gran sentit de les cançons.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.