DE LA MALDAT A LA BONDAT

DE LA MALDAT A LA BONDAT. FERMESA, CORATGE I COMPASSIÓ.

fentlideratge.cat   Núria Aymerich Rocavert

 

Tots nosaltres en un moment o altre hem reflexionat sobre el perquè de la maldat en el món. Hi ha assassinats, violacions, abusos, estafes, enganys, atacs, mentides, falsificacions, menyspreu… i tot plegat esdevé al nostre voltant. Sovint, volem tancar els ulls i pensar que tots aquests actes passen a una certa distància, quan sabem que part d’aquests fets passen molt a prop.

Darwin ja va treballar en el concepte de maldat a l’hora d’elaborar la seva teoria de l’origen i de l’evolució de les espècies. Està demostrat que el gens determinen una bona part del nostre comportament i de fet hi ha estudis que demostren que determinades estructures dels cromosomes són més freqüents entre les persones més criminals. Per altra banda, una part del nostre comportament depèn de l’educació, la cultura, l’entorn i en part de la bona o mala construcció del nostre sistema emocional.

En la vida quotidiana de la nostra societat, la maldat no sol prendre la forma d’assassinat, entès com la mort violenta i física d’una persona. En canvi veiem molts exemples d’actes fets amb consciència que provoquen especial dolor a les altres persones.

D’alguna manera la maldat mata a l’innocent. Però…

– Què provoca que una persona menteixi per fer mal a uns altres?

– Què provoca que una persona necessiti sentir-se poderós per sobre dels altres? Per què per sentir-se’n, pot arribar al punt del “tot és vàlid”?

– Per què la necessitat de sentir-se per sobre dels altres?

– Per què la necessitat d’aniquilar la veracitat?

– Per què la necessitat de destruir als innocents?

Reflexionant sobre aquestes preguntes, i, llegides un cop escrites, tinc la sensació que és el guió d’una pel·lícula que no es correspon amb la realitat. Desgraciadament és la realitat.

Per mi és important dir que no es tracta de dividir el món entre bons i dolents, perquè seria d’una simplicitat que ofendria, doncs totes les persones en un moment o altre de la vida podem fer mal, encara que sigui de manera involuntària. Sé que en la nostra societat hi ha persones que consideren aquestes pràctiques (mentir, menystenir, aniquilar la veritat, destruir innocents) és la normalitat per sobreviure en la nostra societat.

La resposta a aquestes preguntes no és simple ni única. Segur que són molts els motius que impulsen a les persones a actuar així. En definitiva el que es busca amb aquestes pràctiques és “sentir-se”, que un/a “ÉS”.

Voler “poder” és legítim, si aquest poder és per millorar la societat o organització a la qual es pertany. Voler i exercir el “poder” amb “el tot és vàlid” és sinònim de la feblesa del qui ho practica.

Voler ser “el més important”, “l’únic”, “el millor”, “el més poderós” o “el més ric” és sense dubte la prova més clara de la feblesa i de la recerca del seu propi “SER”.

Sovint les persones busquem fora el que no sentim dintre nostre.

Ningú aplica aquestes pràctiques per hobby, ja que qui les practica sap perfectament que actua malament, però necessita vitalment enganyar-se a si mateix per sobreviure amb ell mateix.

L’autoengany és duríssim. I ho és perquè la persona que ho fa té pocs recursos personals. Són persones que se senten soles i poc o gens estimades i gairebé en un estat de desesperació silenciat actuen a través de les males pràctiques per aconseguir trobar fora el que dintre seu no troben.

Al final la veritat només es revela en contacte amb nosaltres mateixos i tot i que podem lluitar cada nit omplint-nos de falses raons que ens justifiquin les males accions, sabem realment si actuem bé o malament. Només davant de la mort, sabrem si hem actuat netament o jugant brut. Aquest serà el nostre veritable moment.

Aquesta no és una reflexió moral. Em sembla important reflexionar-hi perquè la nostra societat ha arribat al moment d’afrontar de cara la realitat. De poc serveix saber anar a la lluna o descobrir l’univers, si cada dia destruïm als nostres companys.

L’altre aspecte de la maldat és com respondre-la.

Qui és receptor i víctima de la maldat, pot respondre amb ràbia, impotència i maldat. O per contra pot respondre amb una profunda reflexió, observant amb objectivitat a qui l’emet. Comprenent les seves mancances i preguntant-se a l’hora per les pròpies.

El judici i la maldat d’alguns, no pot tombar ni destruir la innocència d’uns altres.

Sempre la maldat serà maldat. Sempre la innocència serà innocència.

Reflexió i aprenentatge, comprensió i compassió són els elements que més ens poden ajudar per respondre a la maldat.

Comprendre i compadir no significa ser submís i acceptar amb normalitat els actes de maldat que es reben. Es tracta de fer un pas profund, per comprendre a l’altre, sabent diferenciar el què està bé del que està malament, però a l’hora comprenent el perquè la persona origina les seves accions. Comprendre ens ajuda a nosaltres a avançar. Quedar-nos en l’odi, la ràbia i en el pou de dolor ens enfonsa i dóna la victòria a la maldat.

És evident que en alguns casos, la maldat portada al límit posa també al límit la vida del qui la rep. Sigui com sigui, només la bondat pot guanyar la partida, perquè davant de la mort serà l’únic judici que ens serà vàlid.

Els professionals (psicòlegs i terapeutes regits per un codi ètic de confidencialitat) estan per ajudar a qui no sap actuar netament i amb bondat. Dintre de cadascun de nosaltres està la resposta i les eines per actuar des de la bondat. Només es tracta de sincerar-nos amb nosaltres mateixos, posar-hi coratge i intentar-ho.

La nostra societat necessita aprendre a funcionar amb bondat i necessita deixar enrere la maldat.

Prou a l’ego desmesurat. Prou a l’abús de poder. Prou al menysteniment a les persones. Prou a les mentides. Prou a la falsedat. Prou a la corrupció. Prou a l’engany. Prou a l’egoisme…

Ha arribat el moment de la societat dels valors:

Bondat, Respecte, Sinceritat, Lleialtat…

Per alguns aquesta reflexió del meu blog serà un missatge de bonisme. Per molts d’altres és una necessitat.

Les persones som capaces de fer-ho. Ens cal coratge, humilitat i molta força de voluntat. Tots i cadascun hem de millorar i assumir les nostres pròpies responsabilitats per fer-ho. No tenim alternativa si no volem destruir les nostres vides i les vides dels nostres fills. Nosaltres i els nostres fills mereixem un món que funcioni per valors.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.