Segons Sara Sánchez: “Els pares tenim a les nostres esquenes una gran responsabilitat per a educar els nostres fills, inculcant-los valors i emocions que els converteixin en les persones que seran en el futur. Un dels principals valors que hem d’ensenyar als nostres fills és el de la solidaritat, que els permetrà establir relacions empàtiques (*) de col·laboració amb altres persones. La solidaritat és el valor humà que ens inclina a ajudar els altres sense rebre res a canvi. Sempre que vulguem ensenyar als nostres fills a ser solidaris hem de predicar amb l’exemple, és a dir, que vegin que les persones més solidàries són els seus pares i imitin aquesta manera de ser quan siguin grans. Aquesta actitud és una de les millors riqueses que els hi podem deixar en herència”. (* “Empatia” és la capacitat d’entendre la postura dels altres i viure com a propis els seus sentiments).
L’exemple és sempre la millor escola, ja que la verdadera educació en valors consisteix en la transmissió de conductes. Els nens aprenen mitjançant models i resulta difícil demanar-los que siguin solidaris si no veuen, habitualment a casa, que els seus pares ho són. En general, els nens aprenen més d’allò que fem els pares que del que els hi diem, perquè són imitadors i estan pendents de totes les nostres actuacions. Per aquest motiu, molts experts asseguren que els valors són una espècie d’hàbits que es van adquirint de manera inconscient en el nucli familiar.
Però els valors no poden imposar-se. El nen no adoptarà un valor si no vol, per obligació, ja que quan es deixi d’insistir-hi farà el que a ell li sembli millor. Si no vol actuar com tu voldries, no l’obliguis, ja que no es poden imposar valors a la força. Inculcar valors als fills és una tasca que ha d’iniciar-se des de molt petits, a base de paciència, constància i seny.
La solidaritat és un dels valors humans més importants i consisteix a ajudar personalment o col·laborar amb altres per aconseguir un objectiu. Totes les persones necessiten els altres en algun moment, per la qual cosa els nens hauran d’aprendre que la solidaritat és necessària per a viure en un món millor. Cal ensenyar-los que és necessari ajudar als que ho necessitin sense tenir l’obligació de fer-ho, i explicar-los que és un gest gratuït del qual l’únic que se n’obté és la satisfacció interna d’haver-ho fet.
També és important que, a la vegada que se’ls ensenya a ser solidaris, se’ls inculquin altres valors com la generositat, la bondat i la sinceritat, i a compartir els seus jocs amb els altres nens, així com la importància de jugar amb els altres i no contra ells, perquè aprenguin la importància de passar-ho bé i no de guanyar exclusivament.
Nadal és el moment ideal per aprendre el significat de la solidaritat, encara que aquest s’ha d’ensenyar durant tot l’any. Els nens han d’aprendre que hi ha altres persones que no són tan afortunades en aquesta època de l’any, nens que no sols no reben regals ni joguines, sinó que no tenen ni tan sols menjar. Així, se’ls hi pot explicar que hi ha gent que necessita ajuda i que ells els hi poden oferir; proposar-los d’anar junts a alguna entitat existent a la zona, on recullen roba, joguines o menjar pels més desfavorits; fer una donació…
Si es vol fomentar la solidaritat, serà oportú que els nens visquin en una llar on sempre hi hagi temps per ajudar els altres i on s’escoltin missatges com “vaig a portar roba a Càritas pels pobres”, “anem a fer la compra a l’àvia perquè està malalta”, etc. A més d’ensenyar-los com s’ha d’actuar amb els altres, se’ls pot fer posar al lloc de l’altre, de manera que entenguin la importància de la seva ajuda quan és realment necessària.
La solidaritat uneix els nens; quan participen amb el seu col·legi en una campanya solidària es produeix una unió amb els companys que participen de la mateixa i amb els nens que s’enfronten a alguna necessitat i reben l’ajuda. La seva ajuda és important, però el més important és quan ells creixen amb el desafiament de ser cada dia millors persones.
A més de predicar amb l’exemple dels pares i dels col·legis, hi ha altres possibilitats d’educar per a la solidaritat i cada educador ha d’escollir les que més s’adaptin a les seves circumstàncies.
Entrant en el terreny personal, recordo que el meu pare, que va néixer el 1918, m’explicava que de petit llegia la revista juvenil “En Patufet” on s’hi publicaven els relats “Pàgines viscudes” del Josep Maria Folch i Torres, amb il·lustracions del Joan G. Junceda, i que van ser molt populars en aquella època. Doncs bé, aquests relats, que eren molt sentimentals-idealistes-moralistes, van deixar una gran empremta en la seva manera de sentir i de fer i se’n va recordar tota la vida, i puc assegurar que aquesta empremta va donar molts bons fruits. És a dir que, a més de la formació que pogués haver rebut, la lectura continuada d’uns textos adients durant la seva infantesa va contribuir i molt en la seva educació per la solidaritat.
Saltant-me dues generacions i parlant dels meus néts, he constatat que ells també disposen de contes actuals moralitzants (encara que no tan dramàtics com els del Folch i Torres) i que els hi poden ser de molt profit. Però també estic veient que tenen al seu abast altres mitjans d’esbarjo que els hi poden fer més mal que bé, com ho són les sèries televisives de dibuixos animats violents, algunes competicions esportives massa competitives (o potser dir-ne “combatives”?), etc. Per tant, cal tenir molta cura amb el que s’entretenen els nens i nenes.
La capacitat de ser solidaris és el final d’un procés de formació moral que va començar a la infantesa, amb l’aprenentatge de allò que és bo i allò que és dolent. En empatitzar amb les persones més desvalgudes comença a sorgir, tant en el nen com en l’adolescent, la compassió que mou a ajudar el pròxim. Un procés que culmina quan la persona s’integra en si mateixa la preocupació solidària pels drets humans de tots els que formem part de la societat.
El Karl A. Menninger va dir: “El que es doni als nens, els nens ho donaran a la societat”.
CINCO PELÍCULAS PARA HABLAR DE SOLIDARIDAD CON NIÑOS Y ADOLESCENTES
José Sanz Mora – El país – 6-5-2023
La escena tiende a repetirse en la mayoría de las casas: interior, salón familiar, tarde-noche (de viernes o fin de semana). Sentados en el sofá, delante del televisor, unos niños trastean con el mando a distancia, desplazando arriba y abajo el menú de cualquiera de las muchas plataformas de streaming, sin terminar de decidirse por una película. Mientras, sus padres o sus madres no terminan de ver el momento en el que, por fin, se decanten por un título. Resoplan. Se levantan a comprobar si la pizza ya está a punto en el horno. La más pequeña, todavía en edad de dibujos animados, reclama ver por enésima vez la misma película que vieron el viernes anterior, y también dos viernes atrás. El más mayor, todo un preadolescente, mira a su hermana con indiferencia y luego intenta imponer en la sesión de cine familiar un documental por capítulos sobre la vida del (pen)último rey del trap. Fin de la secuencia.
Si alguien, por lo que sea, llegase a reconocerse en este óleo sobre lienzo de la contemporaneidad familiar más absoluta, seguro que estaría dispuesto a venderle su alma al diablo por un as en la manga que desbloquease la situación y que, de paso, le diese un poco de aire fresco a la cultura cinematográfica del clan. Pero, ¿y si, además de todo, sirviese también para ir iniciando a los críos en temas como la conservación del medioambiente, la cooperación internacional, la discapacidad o la realidad de las personas refugiadas?
Las plataformas audiovisuales están incorporando, cada vez más, títulos orientados a niños y adolescentes con temáticas relacionadas con la solidaridad que son una herramienta lúdica impagable para complementar una educación basada en la empatía, el respeto por el planeta o el trato adecuado a las personas con necesidades especiales. Estos son seis ejemplos a tener muy en cuenta.
La villa de Spokesville, un lugar idílico entre montañas y bosques, está enteramente habitada por bicicletas, entre ellas Speedy, la bici de montaña que protagoniza esta historia. La maravillosa vida de Speedy y sus amigos ―Piñón, Montana y Gassy– se ve interrumpida el día que un misterioso artefacto del que nunca habían oído hablar, un motor de gasolina, llega a la ciudad. A partir de ese momento, Speedy se convertirá en un activista medioambiental y, a la vez, en un luchador contra los desmanes capitalistas de los banqueros Rómulo y Remo. Imprescindible.
‘Camino a la escuela’ (2013 — TP)
‘Camino a la Escuela’ cuenta las historias reales de Jackson, Carlitos, Zaira y Samuel, cuatro niños de 11 (2), 12 y 13 años, procedentes de diferentes partes del mundo —Kenia, Argentina, Marruecos e India—, y cuyo acceso a la escuela es toda una aventura. Las largas distancias, la inexistente accesibilidad para la silla de ruedas de Samuel y la pasión de los cuatro chavales por aprender marcan el ritmo de esta cinta de apenas 75 minutos, que estuvo nominada al premio Goya a la Mejor Película Europea en 2015.
‘Kirikú y las bestias salvajes’ (2005 — TP)
La segunda parte de ‘Kirikú y la Bruja’ cuenta una historia ideal para adentrar a los más pequeños en temas como el ecologismo, el respeto a los ancianos, la educación no sexista y el feminismo. Kirikú es un niño africano que se ve obligado a ejercer de detective, alfarero, jardinero o comerciante para luchar contra el mal. En cada uno de esos oficios encontrará el valor, la astucia o la generosidad que se esconden en su interior para conseguir su objetivo y, en el camino, se relacionará con multitud de personajes que le descubrirán nuevas realidades. Una joya de la animación francesa.
‘Campamento Extraordinario’ (2020 — a partir de 13 años)
Maravilloso documental producido por Michelle y Barack Obama que cuenta la historia del campamento de verano Jeded, desarrollado en los primeros años setenta del pasado siglo en el Estado de New York (EE UU). Este lugar ofrecía un espacio de esparcimiento para jóvenes con diferentes tipos de discapacidad, y fue allí donde un grupo de usuarios descubrieron la necesidad de iniciar un movimiento de lucha en favor de los derechos de las personas con discapacidad y se convirtieron en activistas. Tan motivador es su mensaje como desesperante comprobar lo difícil que es conquistar derechos cuando hay otros intereses en juego.
‘Las nadadoras’ (2022 — a partir de 16 años)
Una de las películas más comentadas en 2022 cuenta la historia real de las hermanas Yusra y Sarah Mardini, que tuvieron que huir de Siria durante la guerra civil del país con destino a Alemania, vía Turquía, en un bote de refugiados. Su sueño: poder competir en los Juegos Olímpicos de Río de Janeiro de 2016. Una historia ideal para desterrar de una vez por todas los prejuicios y las falsas informaciones que rodean a las personas migrantes.
ALGUNS ENLLAÇOS PER EDUCAR EN VALORS:
https://eacnur.org/blog/material-educativo-educar-valores/
https://educacion.manosunidas.org/Educacion/
lasolidaritatunbonremei.com 