UN QUIOSQUER APRECIAT

El quiosquer Bernardo Jiménez, de 65 anys, pensava que un malestar i un simple dolor d’espatlla podien ser sols el resultat d’un dur dia de treball. Però el 23-1-2014 rebé els primers senyals d’un infart. Molt aviat van fixar el següent avís en el seu quiosc de premsa, ubicat enfront del número 18 del carrer Arapiles del barri madrileny de Chamberi: “Tancat per malaltia. Disculpin les molèsties”.

Des d’aquell moment, les mostres d’afecte es van disparar al barri i els veïns començaren a empaperar el quiosc amb mostres d’estima en forma de notes i dibuixos:  “Torna estimat amic Bernardo”. “Desitjo que et recuperis, un petó molt gran”. “La família Pacheco desitja que et milloris ben aviat”. “El barri no està complet sense tu”. “Se’t troba a faltar, cuida’t”.

El vigilant d’un aparcament veí, l’Ángel Luis, li va deixar un missatge en vers: “Es Bernardo el kioskero / siempre alegre y dicharachero / que reparte con esmero / prensa y chicles con salero…” “No soy poeta, pero quería dejarle algo. Pensé en un grafiti, pero al final me salió este poema”.

“És impressionant, no? No el conec però segur que deu ser una persona meravellosa. Mira aquests dibuixos!”, comentava un vianant. “És una persona molt estimada al barri”, li responia una veïna.

“Gairebé ningú tenia el meu número de telèfon mòbil, però quan em vaig posar malalt, vaig començar a rebre fins a 20 trucades diàries!”, va explicar el Bernardo, ja recuperat, a un periodista en una cafeteria propera al seu quiosc.

La conversa és constantment interrompuda per persones que passen: “Quina bona aparença tens, Bernardo!”, “ Com estàs?”…

El Bernardo, en realitat, va ser el primer en sorprendre´s de la solidaritat de totes aquestes persones a causa d’haver sofert un infart. “No m’imaginava que la gent encara pogués tenir tant d’afecte per un venedor; a més, no sempre sóc una persona simpàtica. De veritat que no m’ho esperava… m’han donat una alegria immensa!”, va dir.

En aquests temps en què diuen que vivim en una aldea global, i en una ciutat tan gran com Madrid, la història del Bernardo és un exemple de com un quiosquer encara pot ser la referència d’un barri, un element vertebrador de la vida d’uns quants carrers.

(Aquest escrit és un resum d’un article de Felipe Betim a  El País del 5-5-2014).

 

3.2.6.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.