La definició oficial de “voluntari” a Catalunya és: “el conjunt de persones que efectuen una prestació voluntària i lliure, de serveis cívics o socials, sense contraprestació econòmica, dins el marc d’una organització estable i democràtica que comporti un compromís d’actuació a favor de la societat i de la persona”.

De “voluntariat” sempre n’hi ha hagut, essent-ne un exemple històric el de la Creu Roja,  però quan potser es va fer més visible o mediàtica a Catalunya aquesta activitat va ser durant la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992, on s’hi van inscriure 102.000 candidats i se’n van admetre 35.000.

En aquest escrit parlarem principalment del voluntariat de les ONGs i d’altres entitats sense ànim de lucre, ja que entre uns i altres han arribat a tenir tanta importància que se’ls denomina Tercer Sector (el Primer Sector és l’Estat i altres administracions públiques, el Segon Sector són les empreses mercantils privades). En el Tercer Sector s’hi troben, doncs, totes aquelles activitats que no pertanyen ni al sector públic ni al mercat, ja que són “no governamentals” i “sense ànim de lucre”.

En la llei sobre voluntariat queden excloses d’aquesta denominació les actuacions voluntàries aïllades, esporàdiques o  prestades al marge d’organitzacions públiques o privades sense ànim de lucre, realitzades per raons familiars, d’amistat o de bon veïnatge. La llei també diu que l’activitat de voluntari no podrà en cap cas substituir el treball retribuït.

Algunes de les motivacions que porten a fer-se voluntari poden ser:

• Altruisme: els voluntaris pretenen el benefici dels altres sense rebre cap gratificació econòmica per fer-ho.
• Solidaritat: es treballa no sols pels altres sinó amb els altres, sentint els seus problemes com a propis, igual que les accions per a solucionar-los i els beneficis obtinguts així.
• Qualitat de vida: ajudar els altres fa sentir-se bé als voluntaris. Després de realitzar la primera acció social se sol repetir, ja que els resultats intrínsecs obtinguts motiven bastant.
• Devolució de favors rebuts: persones que es beneficiaren del treball voluntari dels altres i retornen lo rebut a la societat.
• Conviccions religioses: la fe mou als voluntaris creients.
• Augmentar les possibilitats de treball: molts empresaris valoren el treball voluntari (per la iniciativa, la responsabilitat, etc. dels que el realitzen). El voluntariat és especialment útil per a trobar treball en el camp social.
• Augmentar les relacions socials: mitjançant el voluntariat se sol conèixer molta gent. A més, els voluntaris que es dediquen a un mateix fi solen tenir interessos comuns.

Alguns dels elements essencials d’un voluntari, segons Mans Unides, són:

• És una decisió que es pren de manera reflexiva i responsable.
• Està basada en l’altruisme i la solidaritat.
• Actua de manera desinteressada, sense contraprestació econòmica.
• Suposa un compromís que es pren per iniciativa pròpia, lliurement.
• Dedica part del temps lliure disponible.
• Intervé de manera contínua i regular.
• L’acció que realitza és útil i en benefici de la comunitat.
• Es forma i capacita per a desenvolupar adequadament la seva acció.
• Tracta d’actuar sobre la causa real dels problemes.
• La participació, com a metodologia i meta de treball.
• Es realitza en el marc d’una organització sense ànim de lucre, dintre de programes i projectes clarament definits.

Alguns tipus de col·laboració com a voluntaris poden ser:

• Reforç escolar amb nens i adolescents. Hi ha molts estudiants que necessiten una ajuda extra en els seus estudis, però per les seves circumstàncies no es poden permetre anar a una acadèmia.
• Cursets per a immigrants. Els immigrants necessiten conèixer la llengua i els costums del país que els acull, per a poder-s’hi integrar i desenvolupar millor.
• Acompanyament a persones majors o amb discapacitat. Realment molta gent gran és víctima de la soledat; necessiten companyia i, a vegades, una mica d’ajuda en les tasques de cada dia. Les persones discapacitades, a la majoria de les quals no arriba l’ajuda pública, tenen certes necessitats que les ONGs i els seus voluntaris poden proporcionar-los-hi, com organitzar activitats d’esbarjo, acompanyar-los al metge, etc.
• Fer difusió i captació de socis per a una ONG al carrer o via on-line.
• Treballar periòdicament unes hores en una botiga de Càritas, en un magatzem d’un Banc d’Aliments, en un Alberg de Transeünts, en un Centre d’Acollida d’Immigrants, en la protecció o recuperació d’espècies animals o espais naturals, etc.
• Anant a exercir la pròpia professió durant les vacances anuals, desinteressadament, a llocs on no tenen cap més possibilitat, com ara metges especialistes, veterinaris, agrònoms, mestres, etc.
• Viatjar temporalment al Sud per a cooperar-hi. Per exemple, els Microprojectes de Cooperació (MP) són experiències de voluntariat internacional en les que un grup de persones i un coordinador viatgen a algun país del Sud per a desenvolupar una acció voluntària durant unes setmanes, tenint com a objectiu cobrir alguna necessitat que una organització local els ha demanat. Els microprojectes són una eina de cooperació, d’aprenentatge i de promoció de la cultura de la solidaritat.
• Acudir puntualment per ajudar quan es produeix una catàstrofe de qualsevol índole (com a exemple excepcional, recordar la solidaritat que es va produir l’any 2002 amb ocasió del “chapapote” de la costa de Galícia).

El Sófocles va dir: “L’obra humana més bella és la de ser útil al pròxim”.

Es pot torbar completa informació sobre ONGs a la secció “03. ONGs”, sobretot als temes “03.11. ONGs per tipus d’activitat” i “03.12. Vídeos institucionals de diverses ONGs”, així com a la secció “11. Dades sobre ONGs”.